Celebració. IT Dansa

informació obra



Companyia:
IT Dansa
Sinopsi:

L’any 1997 es va crear, com a projecte pedagògic de l’Institut del Teatre de Barcelona, la jove companyia IT Dansa, amb la finalitat d’afavorir el perfeccionament i la professionalització dels joves ballarins i ballarines. Van actuar per primera vegada l’any següent, el 1998, ara fa 25 anys. Aquell mateix any s’estrenaven també en el Grec Festival de Barcelona, interpretant al CCCB (l’entrada valia 2.000 pessetes de l’època) les coreografies Jardí tancatVioleta IIPasso Mezzo i Via Durga. Ara, un quart de segle més tard, la companyia ja ha actuat una dotzena de vegades al Grec. En la que fa tretze, celebren l’aniversari dels seus primers passos i tornen al festival interpretant tres obres de coreògrafs que han estat vinculats amb IT Dansa des dels inicis de la jove companyia. Es tracta de Twenty Eight Thousand Waves, una coreografia de Cayetano Soto (ballarí de la primera promoció d’IT Dansa i actualment coreògraf de renom internacional) que transmet la força i l’energia de les onades del mar. A continuació, els ballarins i ballarines de la companyia interpretaran Lo que no se ve, una creació intimista de Gustavo Ramírez Sansano concebuda l’any 2021 en exclusiva per a IT Dansa, i centrada en les relacions de parella. Tanca el programa Minus 16, d’Ohad Naharin, una peça clau en el repertori de la dansa contemporània i un dels grans èxits de la companyia que proposa un recorregut per diversos estats d’ànim, des de l’abatiment en solitari fins a la diversió en grup a ritme de txa-txa-txa, mambo o de cançons populars d’Israel.

IT Dansa va néixer amb la intenció de bastir ponts entre la docència coreogràfica i els escenaris mitjançant la pràctica escènica. Funciona com un curs de postgrau de dos anys de durada per a la professionalització i el perfeccionament de joves ballarins i ballarines, i actualment gaudeix de reconeixement nacional i internacional. Paral·lelament, IT Dansa també fa una tasca de divulgació de la dansa mitjançant coreografies molt diverses que permeten gaudir de la dansa a un públic heterogeni. Des dels inicis i fins a l’actualitat, la direcció artística d’IT Dansa és a càrrec de Catherine Allard, formada com a ballarina al Nederlands Dans Theater i a la Compañía Nacional de Danza.

Una producció d’IT Dansa.


Twenty Eight Thousand Waves

Coreografia: Cayetano Soto. Música: I Lie, de l’àlbum The Little Match Girl Passion, de David Lang, interpretat per Theatre of Voices - Ars Nova Copenhagen; Aheym, de Bryce Dessner, interpretat per Kronos Quartet. Disseny de la il·luminació: Cayetano Soto. Disseny del vestuari: Cayetano Soto. Fotografia: Jordi Vidal. 

Durada: 20 min

 

Lo que no se ve

Coreografia: Gustavo Ramírez Sansano. Música: Franz Schubert (Trio for Piano and Strings No. 2 in E-Flat Major, D 929, Op. 100: Andante Con Moto, Stuttgart Piano Trio i Notturno for Piano and Strings in E-Flat Major, D 897, Op. 148: Adagio, Stuttgart Piano Trio). Disseny de l’escenografia i la il·luminació: Luis Crespo, Gustavo Ramírez Sansano. Disseny del vestuari: Gustavo Ramírez Sansano. Fotografia: Anna Fàbrega.

Durada: 18 min

 

Minus 16

Coreografia: Ohad Naharin. Assistència de coreografia: Matan David i Erez Zohar. Música: Àlbum Cha-Cha De Amor, cançó popular amb arranjaments de Dick Dale, cançó tradicional “Echad Mi Yodea” per The Tractor’s Revenge i Ohad Naharin, “Riacho”, de Guem, cançó d’Arlen Harold amb arranjaments de Marusha, Asia 2001, Chopin. Disseny de la il·luminació: Avi Yona “Bambi” Bueno. Disseny del vestuari: Ohad Naharin i Rakefet Levy. Fotografia: Ros Ribas.

Durada: 40 min

Una coproducció del Gran Teatre del Liceu, el Grec 2009 Festival de Barcelona i l’Institut del Teatre.

 

Crítica: Celebració. IT Dansa

28/07/2023

L'au fènix que no ens mereixem prou

per Jordi Bordes

Amb la companyia IT Dansa passa allò, tant català, que no sabem valorar prou. És una aventura que ara tot just celebra els seus 25 anys trepitjant els escenaris i que suposa una envejada rampa de projecció professionals als seus ballarins. Periòdicament, varia tot el cos de ball que reprenen coreografies que han treballat altres promocions anteriors. En aquest cas, per exemple de les tres que es van presentar pel seu 25 aniversari, dues (Twenty eight thousands waves i Lo que no se ve) es van presentar en una gira l'ay passat (com recorda aquesta crítica) i la tercera (16 minus) es va representar en un format diferent al convent de Sant Agustí el 2012. Aquesta tria alterna coreòfrags que han estat ballarins d'IT Dansa com la primera, que és de Cayetano Soto amb noms reconsagrats al mercat internacional de la dansa com Ohad Naharin. El Grec (també es va celebrar el 20è aniversari, i se la programa contínuament) i el Liceu (que els contrata per als instituts anualment al Centre Cultural Sant Cugat, des de fa anys) són dues institucions que sí recolzen aquesta realitat que reneix com una au fènix. Sempre amb nous ballarins. Que, a mig termini, poden passar a ser coreògrafs. I que sovint tornen a Catalunya després d'haver girat internacionalment. La varietat en la coreografia és també una porta d'accés a la dansa contemporània per al gran públic perquè permet tastar petits retalls de treballs diferents, fets sempre amb exquisidesa i sense el perill d'esgotar. La joventut artística connecta molt bé amb les primeres vegades.

IT Dansa aporta una possibilitat molt gran de conèixer tipus de dansa molt diferents i de poder disposar de peces d'un alt grau de perfecció. De fons, sempre hi ha la frescor dels que comencen, dels que disfruten de les seves primeres passes professionals i que hi posen tota l'empenta per compenetrar-se en els seus seus companys. Amb els 25 anys de trajectòria, el repertori d'IT Dansa és molt gran i això els dona una versatilitat que interessa sovint a les companyies professionals per a integrar nous membres a la seva companyia. Comentar l'exigència de cada peça pot resultar sobrer, si entenem que ja es van comentar en el seu moment. En tot cas, el treball d'Ohad Naharin és el que llueix més per la seva complexitat, el seu punt desimbolt i perquè permet fer una peça coral en la que, fins i tot, s'hi acaba sumant part del públic. Naharin viatja de la dansa més tècnica a la social, un exercici molt sa per a aquests membres que necessiten conèixer la tècnica i créixer en relació personal, en empatia amb el públic i la resta de la companyia.

Efectivament, comprovar que l'au fènix reneix cada vegada, incessantment, és una gran festa. Aquest fet sobrenatural només es pot produir gràcies a la dedicació de Catherine Allard i del seu equip i la disponibilitat de l'Institut del Teatre de Barcelona que disposa d'un dels projectes més eficaços per fer que l'afició a la dansa fructifiqui i s'expandeixi. No per repetit durant anys deixar de tenir un gran mèrit.