Chaos Machine

informació obra



Companyia:
La Cresta
Sinopsi:

Instal·lació sonora, interactiva i col·lectiva. A través d’instruments musicals experimentals, els participants esdevenen agents actius dins d'un sistema que posa de manifest que vivim immersos en el caos i que pretendre tenir el control del nostre destí és vanitat o pura il·lusió. Un acte performatiu col·lectiu que reivindica la interconnexió entre esdeveniments aparentment aïllats i la idea que la imprevisibilitat condueix de forma creativa la generació de nous esdeveniments.

Crítica: Chaos Machine

11/09/2024

Científics folls de l'harmonia dissonant

per Jordi Bordes

La Cresta proposa una instal·lació sonora interactiva. La situen en una petita vela en la qual el públic rep la recomanació a gaudir de l'imprevist, a experimentar amb la llibertat dels sons, sense necessitat de conèixer les mínimes nocions d'harmonia. Dins (equipats amb uns auriculars que recullen el so amplificat per un ordinador) es pot provar de fer sonar els aparells. Tot i que sovinteja la percussió, també es pot experimentar amb la veu (amb un micròfon que distorsiona el so) o els instruments de corda. És un petit viatge que es pot fer individualment o col·lectivament. De fet, en grup, emergeix el caos en el qual cadascú ha de reconèixer quin és el so que està percudint i que, en la mesura del possible, és bona l'escolta per trobar algun diàleg musical amb els companys del caos.La instal·lació projecta els sons que els espectadors activen. A diferència de les instal·lacions, no hi ha un joc a completar. Només una experimentació.

Els guies de la sala (fora bo que ensenyessin com treure la màxima capacitat sonora de cada un dels vuit enginys electrònics) es presenten com uns científics folls del so, un punt zen i un altre punt eixelebrats. Prjoecten aquella imatge de catedràtics de l'acústica, com Marga Socias & Els mals endreços a Orelles.

És un joc simpàtic i una experimentació que pot ser reveladora. Entrar a la vela permet provar cada un dels aparells.