Cherepaka

Circ

informació obra


Companyia:
Andréane Leclerc (Canadà)
Autoria:
Andréane Leclerc
Intèrprets:
Andreane Leclerc
So:
Alexis Bowles
Il·luminació:
Alexis Bowles
Vestuari:
Marilene Bastien
Producció:
Col·labora el Conseil des arts du Canada
Sinopsi:

Cherepaka representa la mort d’una Tortuga, Composta de closca i de carn, la Tortuga representa la dualitat de l’eternitat: de la seva closca que perdura en el temps i de la mort que es descompon amb ell. Cherepaka representa també la tensió que habita en l’ésser humà entre la seva cerca d’eternitat (una closca immortal) i la mortalitat de la seva carn animal. 

Concebut com un quadre escènic, aquest assaig tracta de desconstruir l’espectacularitat de la contorsió amb la finalitat de fer d’aquest llenguatge acrobàtic un llenguatge del cos, una matèria per a representar, una escriptura que s’inspira en quadres de Francis Bacon per a treballar la “lògica de la sensació” (Deleuze).

Cherepaka cerca estimular l’imaginari de l’espectador gràcies a una escriptura escènica basada en una reinterpretació de la tècnica de la contorsió.

Crítica: Cherepaka

10/05/2014

Treball de contorsionisme conceptual en cos de gimnàstica esportiva

per Jordi Bordes

Andréane Leclerc signa  un particular treball de contorsionisme. D'entrada, sobta perquè el seu cos és molt més fort i musculat que el de les laxes i adolescents contorsionistes. És com si una gimnasta d'esportiva intentés  triomfar en el món de la rítmica. Evdentment, això ja la fa única en la disciplina. 

També evoca un món ben diferent. No hi ha els somriures i les verticals de culs que toquen el cap i peus que caminen mig metre per endavant. El que s'evoca és un món fosc, una mena de distopia: una mirada negra al futur. Perquè l'actuació ve acompanyada d'una banda sonora de sorolls esmorteïts, que poden recordar a una altra Winnie de Dies feliços de Samuel Beckett. Si el dramaturg, va optar perquè el seu personatge que viu en una Terra erma amb el seu company Willie, només sap parlar i recordar, però ha perdut el moviment, aquesta es desplaça arossegant-se (com el Willie de Beckett)  xiuxiuejant les seves darreres paraules inconexes. Hipnòtic si s'entra en l'univers contemplatiu que demana aquesta posada en escena. I també, increïble, per comprovar els seus moviments, la recerca de la corva esteticista i del gir impossible (on s'evoca a l'escultura renaixentista) en el que si no hi ha dolor fisic, sí que hi ha ànima turmentada del personatge.

Trivial