Cinémateque

Dansa | Nous formats

informació obra


Autoria:
Adrien Mondot, Creació col·lectiva
Direcció:
Adrien Mondot, Thomas Hauert
Intèrprets:
Adrien Mondot, Satchie Noro, Akiko Kakjihara, Maëlle Reymond
Il·luminació:
Elsa Revol, Jérémy Chartier
Dramatúrgia:
Charlotte Farcet
Composició musical:
Christophe Sartori, Laurent Buisson
Sinopsi:

On és l'escenografia? Potser quan arrenqui l'espectacle pensareu en un immens llibre en blanc dins del qual evolucionen els protagonistes d'aquesta peça. De seguida, però, veureu com les pàgines s'omplen de lletres i com un desert aparent es transforma en un paisatge oníric en transformació constant.

De vegades us suggerirà mons familiars i de vegades us arrossegarà cap a espais inquietants i mai vistos, on els intèrprets corren el risc de caure en un abisme digital a cada passa que fan. Una pluja d'imatges amb una forta càrrega poètica s'enllacen creant una dramatúrgia on, malgrat l'absència d'una narració, s'expressen tota mena d'emocions. I és que el món de la tecnologia i els paisatges digitals no havien estat mai tan plens de sentiments i poesia com en les mans d'aquesta companyia, nascuda del desig de trobar un punt comú entre l'aspecte lúdic de les arts del circ, el risc inherent al món dels malabars i l'abstracció de la dansa.

Crítica: Cinémateque

11/07/2015

La rebel·lió de les màquines

per Aída Pallarès

A Cinémateque els intèrprets es mouen en un paisatge digital, un immens llibre en blanc que gràcies a l’eMotion es va transformant. Els protagonistes passen de saltar pedres com si juguéssin a la xarranca a viatjar amb barco per la immensitat del mar. I tot, evidentment, sense moure’s del Mercat de les Flors.

Però, com succeia a Hakanaï, Cinémateque és l’exemple més clar del subtítol de Terminator 3: La rebel·lió de les màquines. Aquí els humans només són marionetes al servei de l’eMotion. No hi ha discurs, no hi ha fonaments. És cert que són capaços de fer-nos viure un viatge oníricodigital, una autèntica experiència tecnosensorial que faria les delícies dels més petits, però l’espectacle no va més enllà. Una autèntica llàstima.