City horses

informació obra



Sinopsi:

A les nostres ciutats, els reis orgullosos ens observen en silenci des dels seus cavalls de bronze. La seva història i la idea de dominació masculina es van perpetuant de generació en generació. Però on són les dones i les seves històries? Aquest és el punt de partida de City Horses, una coreografia urbana amb una vintena de ballarines que reflexiona sobre el poder i les imatges del cos femení a l'espai públic. Una galopada per les ciutats, un monument viu que celebra el coratge i el poder femenins. Jugant amb els cavalls com a símbol de poder, les ballarines interactuen amb l'arquitectura i l'estatuària, reivindicant l'espai públic i escrivint la versió femenina de la història. City Horses és una peça de dansa que incorpora ballarines professionals de les ciutats on es va representant i que ofereix a aquestes ballarines l'oportunitat d'actuar en altres ciutats.

Byström Källblad és un duet format per l'artista Helena Byström i la coreògrafa Anna Källblad. Comparteixen el desig d'explicar històries sobre llocs concrets basades en la col·laboració i l'intercanvi amb la seva gent. Helena Byström és una artista visual del nord de Suècia que treballa principalment amb vídeo i escultura. Anna Källblad és una coreògrafa del sud del país que ha viscut a Los Angeles durant deu anys. Byström i Källblad han mostrat els seus treballs en espais com un pavelló esportiu, una central nuclear, Shibuya Crossing Tokyo, Sakakini Art Center Ramallah, Stockholm City Hall, Uppsala Cathedral, Kulturhuset, The Royal Dramatic Theatre i el Modern Museum Stockholm.

Crítica: City horses

17/04/2022

Cavalcant sense més rumb que la llibertat

per Jordi Bordes

Durant la pandèmia, amb el confinament domiciliari, els ciutadans comprovaven com els animals i la vegetació recuperava els espais comuns. Arraconats els vehicles, la Natura s’expandia.

Aquesta sensació, que també es reclama a Bark, té una coreografia preciosa dins dels carrers peatonals i places. City horses és un efectiu quadre en què grups de noies han après els moviments dels cavalls en estat salvatge i el reprodueixen. Amb el silenci que hi ha en un carrer abandonat, o en una montaya verge. Les participants, no somriuen, concentrades en els moviments, en les reaccions de les altres. Vesteixne pantalons i camisa d’un mateix color (de pell o de texans). Preferiblement, dels colors de cavalls naturals: blanc, negre, tons de marrons. I llueixen una cabellera lliure, que reacciona als cops de coll de la intèrpret.

Les accions es reprodueixen. Es va de la corredissa per un carreró al descans a una plaça. Llavors, tornen a agrupar-se, tocant-se suaument per les espatlles amb les esquenes i percebent els posibles perills o ganes de jugar de la resta del grup. Saltirons, cames alçant el genoll, braços que rarament toquen a terra però que s’acompassen amb el ritme de les cames. Caldra crear-hi una dramatúrgia? Encabir-hi una persona que els guiés? La poesia que genera aquesta llibertat no sembla aconsellar-ho, tot i que sí que es podría concebre si aquest moviment (com el de Mont de Dutor a Moviment d’Olot) hi preveu rèpliques. Els cavalls es mouen diferent d’una zona d’Europa o d’una altra? Canvia la seva acció si varien els carrers per on transiten lliurement?