Hi ha l'última reina de l'antic Egipte i hi ha l'última reina del Paral·lel, qualificatiu que, com la borsa, puja i baixa i canvia de mans cada dos per tres. Les dues reines tenen un sobrenom: Cleòpatra. I les dues són amants de la luxúria tot i que troben refugi en les arts i les lletres. Si una va portar de corcoll Marc Antoni, l'altra confessa que hi ha portat mig cens masculí de Barcelona. I si una va dominar l'antic imperi de la civilització antiga, l'altra intenta dominar el que queda del gremi de la prostitució al carrer, amb la creació d'un pla projectat antropològicament gràcies a uns escassos primers estudis universitaris i presentat personalment a l'alcalde de la ciutat perquè les dones que representa no siguin titllades mai més d'esclaves sexuals sinó de treballadores del sexe i trobin la fàbrica de creació en un espai dels molts que sobren al municipi per convertir-lo en una mena de bordell cooperatiu com si fos una catedral dels cellers sexuals.
Però tot plegat passa en un minúscul i antic pis del Poble Sec, amb perill de desnonament i enderrocament on la reina Cleòpatra ha llogat una habitació a Dylan Bravo, aquell personatge amb pinta d'il·luminat, filòsof de les timbes i les drogues de 'Mammón' i que, per atzar de la trilogia 'Tot pels diners', té la missió d'enllaçar cadascuna de les tres peces: des de Las Vegas, al Poble Sec i, pròximament, des del Poble Sec a expert funcionari del departament fitosanitari i raticida en el que serà la tercera peça amb 'L'onzena plaga' que, a jutjar pel tràiler, promet tant de contingut com de repartiment. (...)
L'actriu Anna Azcona és Cleòpatra, la dona tancada a casa amb el seu passat que reneix de les cendres i que s'atreveix a fer un número de l'antic cabaret davant de la seva filla i de Dylan Bravo, amb una interpretació que canvia de registre i que a cada canvi, l'actriu enriqueix amb la seva vis descarada, entremaliada, divertida i dramàtica a la vegada.
L'actriu Clàudia Benito (encara és fresc en la memòria el seu debut fa dos anys amb 'Com dir-ho?', de Josep Maria Benet i Jornet, a l'Almeria Teatre, amb Jordi Boixaderas) és la filla que torna a casa sisplau per força i que, criada amb les tietes, no troba el contacte frustrat durant vint anys amb la seva mare, en una interpretació que l'enfronta a una suggerent introducció monologada en solitari i que arrodoneix i fa pujar d'intensitat després en les intervencions dialogades amb als altres dos personatges.
I l'actor Manel Sans repeteix en el seu paper de Dylan, el personatge pròdig que ha tornat a Barcelona, destinat aquí a fer més de mestre de cerimònies de la trilogia i en certa manera espectador del drama mare-filla del Poble Sec i que troba en el refugi de l'habitatge en perill d'enderrocament de Cleòpatra una part d'aquell món deixat per ell a Las Vegas amb el rastre de la mateixa il·lusió frustrada i la llosa de la solitud i la falta d'amor, malgrat que Cleòpatra hagi regnat al Paral·lel amb plomalls i lluentons inclosos. (...)
