Es tracta d'un espectacle musical en clau d'humor que repassa les principals cançons més escoltades de l'actualitat mitjançant un format modern i divertit.
Quatre intèrprets porten a escena una variada selecció dels videos més visitats del Youtube des d'un punt de vista original i diferent, versionant la música més conguda del mainstream. La major part d ela funció està composada per cançons d'artistes com Coldplay, PSY, o Bruno Mars, que es lliguen amb diàlegs frescos, ràpids i directes.
Original, divertit i descarat teatre-concert amb els hits del moment. Els que mana Youtube. Algú que no estigui prou familiaritzat amb els 40 principales, ràdio flaixback i discoshows diversos, o no visqui precisament connectat a les xarxes sociomusicals pot perdre molts matisos però s’ho passarà bé igualment (en dono fe). Si més no, quan es pregunten “quines cançons haurien tingut més clicks en altres èpoques” i es responen una interpretació de Quisiera ser, del Duo Dinàmico. Genial. (Aquí, el descol·locat era el meu fill preadolescent...)
La trama és absurda (no cal cap coherència): han segrestat a un membre de la companyia teatral i els criminals van trucant de tant en tant els actors exigint el preu del rescat: cantar i interpretar les cançons més escoltades per les xarxes social. Això permet lluir les dots actorals dels artistes. Les cares del pianista són dignes de vinyetes de còmic; les ocurrències del negre (“no s’ho creuen, que sóc negre!”); les intencions amoroses d’un o les aspiracions del quart.
Entre Justin Bieber, Coldplay, Bruno Mars o amb una versió diferent de l’explosiu Gangnam Style Jordi Grifell, Sergio Alcover, Joan Miquel Pérez i Ferran González fan de tot: ballen, xerren, canten, munten coreografies impossibles a partir de temes com els Pajaritos, Thriller i Macarena... i, sobretot, s’ho passen pipa a l’escenari.