“Em dic Moumna i potser no acabaré aquesta funció”, així es presenten les tres actrius, solidaritzant-se amb l´actriu (ho sabrem al final), que realment es la protagonista i qui pateix aquesta terrible malaltia. Raquel Camón, Dana Carbonell i Anna Griera Parra al llarg de la representació intercanvien els personatges.
Els símptomes i el llarg patiment
Un dia just desprès de Cap d´any el 2015, la Moumna, va patir una febrada i un gran cansament i va ser hospitalitzada. Desprès de moltes proves, contradictoris diagnòstics i una dolorosa biòpsia, li comuniquen que pateix una malaltia minoritària: Sarcoidosi pulmonar. Comença una angoixosa travessa per hospitals amb metges mancats de la necessària empatia, que disfressen la seva ignorància i desconcert amb medicaments i proves que acaben sent un autèntic calvari per la pacient. Finalment des de fa tres anys un equip de metges de l´Hospital Clínic han aconseguit cuidar-la, controlar-la i anar treballant cap un horitzó esperançador.
La malaltia
La sarcoïdosi és una infermetat caracteritzada pel creixement de petites acumulacions de cèl·lules inflamatòries en qualsevol part del cos, preferentment als pulmons i als ganglis limfàtics, però també pot afectar els ulls, la pell, el cor i altres òrgans. Es desconeixen les causes i no existeix cura. En alguns casos desapareix per si sola desprès d´un temps, però pot durar anys i provocar danys en diferents òrgans.
El teatre com a teràpia
La protagonista (no desvetllàrem el seu nom), sempre havia somiat en ser actriu, quan als 30 anys li van diagnosticar l´enfermetat va decidir, per no enfonsar-se, donar una canvi radical a la seva vida. Va deixar la seva casa a Palafrugell i va anar a Barcelona per formar-se com a actriu. Allí va fer amistat amb una actriu i dramaturga que l´anima a portar la seva experiència a l´escenari. Però, ambdues volen transmetre un alè vital a la història, donar-li un to de comèdia, però sense eludir el rerefons dramàtic de la vivència. A elles dues s’afegeix una actriu que a més es traductora en llengua de signes.
El resultat es un espectacle fresc, original, dramaturgicament irregular (alguns passatges son massa llargs o repetitius), amb girs inesperats (no sempre del tot aconseguits), però que aconsegueix transmetre aquest missatge vital de la protagonista i la seva lluita, empatitzant plenament amb el públic. La cançó Sobreviviré (el gran hit de Mónica Naranjo), es perfecte i cantada per la protagonista es tot un himne a la VIDA, pel damunt de totes les dificultats.
Un muntatge integrament femení
Dana Carbonell es va formar a l´escola Nancy Tuñón i es actriu, ballarina, docent, dramaturga i coreògrafa, ha col·laborat en la tasca de moviment amb la Companyia Les Fugitives (producció executiva del muntatge), en el seu notable espectacle El club oblidat, Barcelona Lyceum Club, hi ha participat en petits papers a les series Señor, dame paciència i Com si fos ahir. Raquel Camón, també es forma com actriu a l´escola Nancy Tuñón i debuta com a dramaturga en aquesta ocasió. Anna Griera Parra es actriu i traductora en llengua de signes i ha treballat en ambdues facetes pel programa EnCantados, que co-dirigeix la destacada periodista i escriptora Núria Martorell amb Francina Cortés, dissenyadora i il.lustradora gràfica.
Aquest text signat per Dana Carbonell i Raquel Camón va ser seleccionat en la convocatori de textos i projectes d´On el teatre Batega-2024.
Un escenari ubicu
L´escenari es transforma en els llocs més impensables, des d´una sala de ball amb disc-jockey incorporat a un quiròfan o una sala de bingo. Les actrius, veritat o ficció, també mostren la precarietat d´aquesta professió dedicant-se a altres oficis com disc-j d´un càmping, venedora de perfums a uns grans magatzems o monitora d´escola de nens-nenes de primera infància.
Altre element distintiu es a més els textos impresos en pantalla per fer-ho més entenedor. Destacar l´àgil direcció de Júlia Cortina, directora i productora, graduada en Comunicació i Industrias culturals a l´UB i co-fundadora de la companyia SUS4, i l´espai sonor creat per Neus Soler i d´imatge a cura de Beatriz Pérez.
Text: ferranbaile@gmail.com
