Com nos tornem

informació obra



Autor:
Selecció de versos de Verdaguer, Baró, Millà..., Alba Moyano
Dramatúrgia:
Jordi Lara
Direcció:
Gisela Figueras
Intèrprets:
Gisela Figueras
Companyia:
Francis Cia
Sinopsi:

Isabel Castro, una perruquera d’origen murcià, en jubilar-se queda vídua i cau en una depressió. Per distreure’s, comença a treballar com a perruquera voluntària en casals d’avis i hospitals, on coneix la mítica i alhora oblidada actriu Pepi Fornells, qui li descobreix la poesia i la declamació. La Isabel recorre llavors casals d’avis recitant poemes i descobreix, a més, que perruqueria i poesia van de bracet perquè, com ella assegura -i demostra amb versos- “la poesia frena la caiguda del cabell”. Aviat però, mor donya Pepi i van desapareixent totes les companyes del “Quadre Artístic Pepita Fornells”. La Isabel esdevé “l’última declamadora”. Però ja ningú no vol escoltar els seus poemes. Al final, només la poesia la salvarà. Isabel ens explica la seva vida mentre recita les perles del vell repertori d’envelat amb un estil grotesc i entranyable, i la veterana artista no en té prou recitant: balla, canta, pentina al personal i ens explica la seva particular visió de què és la poesia. 

Crítica: Com nos tornem

18/03/2018

les virtuts del recitar

per Francesc Massip

A l'Espai cultural Sala del Mar de Torredembarra ha recalat l'espectacle que GiseLa Figueras realitza en solitari recreant un personatge, la perruquera rapsoda Isabel Castro, que "arregla" caps tant per fora com per dintre, gràcies al recitat dels poemes de sempre, d'aquells que abans hom se sabia de memòria... Ai, la memòria! Si Plató es queixava que l'ús de l'escriptura suposaria la pèrdua de la memòria, què no diria en plena era cibernètica? Que lluny hem quedat d'aquella nena que preguntada sobre què és la poesia, va respondre: "-Una cançó de paraules. -I per a què serveix? -Doncs per aprendre-se-la de memòria!" L'èxit del vers és la seva capacitat de memorització. Així ho resol aquesta recitadora compulsiva, tisora en mà (i no pas per censurar, com ara està de moda), en la seva perruqueria poètica, que enfila Verdaguer amb Pere Quart, Bori i Fontestà amb Enric Casasses, Baudelaire amb Maragall, amb una facilitat i gràcia que de vegades recorda Mary Santpere, d'altres a les Teresines de La Cubana. Versatilitat, humor i complicitat amb el públic són els ingredients amb els que l'actriu defensa les seves declamacions recosides amb una àgil dramatúrgia de Jordi Lara.