Som en un país indeterminat de l’Àfrica occidental, on un seguit de treballadors locals fan obres per encàrrec d’una empresa francesa. L’enginyer que controla els treballs, en Cal, mata un dels treballadors negres i intenta fer desaparèixer el seu cos llançant-lo a una claveguera. Però Alboury, un personatge misteriós en una penombra perpètua, reclama el cos del treballador i es nega a marxar sense haver obtingut el que demana. El mateix dia arribarà a les obres la Léone, una jove parisenca que és la nova companya de Horn, el vell cap d’obres, el qual ofereix a Alboury una indemnització per fer-lo marxar. Ell, però, és insubornable, i la seva actitud farà que els occidentals a càrrec de les obres planegin una solució dràstica al problema...
Bernard-Marie Koltès ens parla de colonialisme i opressió no només a l’Àfrica sinó també a la nostra societat, que sobreviu gràcies a treballadors explotats i oprimits. Nosaltres som els gossos que borden per tal de defensar el paradís occidental que hem construït, una illa de seguretat aparent que és representada per l’obra on passa l’acció. Vivim als marges, exiliats en una perifèria mental, a causa de la nostra incapacitat per obrir-nos i construir una llar que aculli i protegeixi tothom. Els personatges en escena representen els actors d’aquesta dinàmica d’opressió: la força bruta (Cal), el poder econòmic (Horn), una Léone que, com nosaltres mateixos, no s’embruta les mans però gaudeix dels beneficis que genera la dinàmica neocolonial, i Alboury, la veu de la consciència que posa la resta de personatges davant de les seves accions i que interpreta Ricard Boyle, actor català d’origen africà que també protagonitza en aquesta edició del Grec 2021 el muntatge Annobón.
El director Roberto Romei (Lehman Trilogy, al Grec 2016; Shenzhen significa infern, al Grec 2018; entre d’altres) dirigeix la posada en escena d’aquesta peça teatral, obra d’un dramaturg que constitueix un clàssic contemporani de la dramatúrgia europea. Koltès és autor d’unes creacions audaces en les quals utilitza un llenguatge poètic i directe, que combina amb estructures dramàtiques renovadores. Són seves peces tan conegudes com La nit just abans dels boscos o Roberto Zucco.
L’obra, del francès Bernard-Marie Koltès, ens situa en els treballs que una empresa europea realitza en algun país de l’Àfrica. La mort d’un treballador (local) i la desaparició del cadàver plasmarà la situació de violència, injustícia, frustració, opressió, por, racisme, incomprensió, abús, explotació... que inunda les relacions de dos mons condemnats a entendre’s a través d’un sistema evidentment injust que desequilibra la balança d'aquest enteniment.
...