El ballarí i coreògraf Magí Serra reflexiona sobre com habitem els espais. Ho fa en el marc del moviment que generen les formes de l’ésser humà per posicionar-se en l’espai, explorant també com ocupen l’espai les danses tradicionals i urbanes, i pren com a punt de partida la transhumància artística Brots transhumants que va dur a terme a la 23a edició de la Fira.
El ballador/ ballarí Magí Serra és com una caixa de galetes variade.s Fins ara, cada cop que desembolica una peça mostra colors i formes ben diverses. Va començar amb La mesura del detall una peça de construcció i deconstrucció d'un espai (amb un cert aire Jordi Galí (Abscisse) que insinuava el seu fil de la vida. Sortint de la pandèmia, va presentar un duet, Cossoc, sense més elements que els cossos i l'espai on s'interactuava. Hi havia una dansa introspectiva un joc d'equilibris circenses i de trencar les convencions alternant els rols de portor i àgil. Condens presenta el treball de major desplaçament del ball i que alterna amb quares, quasi còmics, que el caricaturitzen, fins a respirar un joc de cinema mut que pot recordar, sense playbacks, a Mar Gómez (Slapsticks, Sempreviva) o a Los Moñekos (We-ding!). I perdonin si hem tensat la corda (fins a fer algun esgarip) de les referències de companys de viatge amb universos, evidentment, diversos.
En aquest treball, Serra passa de la foscor a la llum gràcies, en part, a l'entusiasme que contagia la cançó napolityana final. Superar una crisi comporta, forçosament, retrobar un nou motiu per viure i compartir la dansa, la vida i la convivència amb l'espectador.