Conillet

informació obra



Text:
a partir de El conejito del tambor Duracell
Autor:
Marta Galán Sala , Sòfocles
Escenografia:
Alejandro Andújar
Ajudant de direcció:
Daniela Feixas
Vestuari:
Nidia Tusal
So:
Àlex Polls
Producció:
Teatre Lliure, Bitò Produccions
Companyia:
cia. Teatro de la Ciudad
Sinopsi:

És mare, treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. És una dona al límit, interpretada per Clara Segura, en un monòleg original de Marta Galán Sala.

Plaer i política. He reduït la meva llista de prioritats a aquests dos conceptes i he descobert –m’ha costat gairebé quaranta anys– que al teatre puc combinar amb total llibertat aquests ingredients, aparentment tan contradictoris. Si l’escenari és un mirall, l’obra pot fer alguna cosa més que entretenir i el text conté un discurs... l’actor esdevé un activista. Et voilà! 
Clara Segura i Conillet. He concentrat la meva hiperactivitat i el meu plaer en aquests dos elements. Per una banda, perquè va ser actuant al seu costat (obviant ara qui és aquesta actriu i què representa, m’han dit màxim quinze línies), deixant-me portar pel seu do, que vaig entendre què volia dir estar enamorat d’aquesta feina. I perquè em vaig prometre, un cop superat aquell festival de serotonina, que algun dia tornaríem a treballar plegats. I com que vaig somiar tan fort que volia dirigir-la... ara tinc l’oportunitat de volar de nou amb ella... i de ser Lliure! Després va arribar aquest conillet amb les seves piles de Duracell: vida, obra i gràcia de Marta Galán. El text més bonic que havia llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia. No m’agrada gaire llegir teatre, m’estimo més practicar-lo, però aquesta confessió leporina em va deixar K.O. La seva prosa, poètica i àcida, tendra i abassegadora, se t’arrapa a l’ànima, atura el temps i dius: “Però què és això? Què ha passat aquí?” Llavors, teló.
Tinc la Clara, tinc la Marta; tenim el conill i les brases. No tinc la recepta màgica, però us cuinarem amb amor aquesta faula sobre una dona que sobreviu al seu present esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur… mentre carrega a les espatlles, com Sísif, el pes sencer de la nostra existència.
Ah, i gana. Tenim molta gana. Bon profit!
Marc Martínez

Clara Segura premiada en la categoria d'actriu per aquest espectacle, juntament el seu treball a Una giornata particolare. Premis de la Crítica 2015

Marta Galán finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2015


Crítica: Conillet

20/11/2015

Energia i vitalitat

per María José Ragué

Un gran forat, com un canó, serveix per fer que Clara Segura aparegui i desaparegui d'un escenari teatral ideat per Alejandro Andújar. La seva interpretació és físicament un joc d'agilitat i moviment, de força  i energia. Tot és dinàmic a "Conillet" un text de Marta Galán, adaptat i dirigit amb gran habilitat per Marc Martínez. 

I si ja sabíem de les grans qualitats de Clara Segura arran de les seves interpretacions amb La Perla, aquí esdevé una força desbordada, dinàmica i apassionada que defensa amb alegre energia el seu dret a gaudir de la vida. Tot comença amb una nota de l'escola del seu fill dient-li que el noi té problemes. I això la fa explotar i calcular tota la seva feina com a mare, esposa, mestressa de casa, treballadora....Ens en fa el recompte i arriba a la conclusió que cada dia li queden exactament catorze minuts per poder viure'ls en llibertat. 

L’espectacle és la sublevació d'una dona normal, o millor dit, gens normal perquè no accepta les seves càrregues i es rebel·la. Mai amb tristor, sempre amb sentit de l’humor. I ens envolta amb el seu dinamisme que no admet la situació, que lluita amb l'energia de la paraula i el moviment. Hi ha rebel·lió. No hi ha acceptació. Hi ha queixa, però no tristor. Hi ha força, molta força, la de la gran actriu, l'agilitat i la força del seu cos i de la seva veu que ni plora ni reivindica però exposa amb claredat. Hi ha un ritme teatral creixent. Reivindica l'alegria, el plaer, el temps per viure els dies, la vida. En cap moment cau l'espectacle. Ens absorbeix ens contagia amb la seva força. No se'l perdin.            

Trivial