Conillet

Teatre

informació obra


Text:
a partir de El conejito del tambor Duracell
Autoria:
Marta Galán Sala , Sòfocles
Escenografia:
Alejandro Andújar
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Vestuari:
Nidia Tusal
So:
Àlex Polls
Producció:
Teatre Lliure, Bitò Produccions
Companyia:
cia. Teatro de la Ciudad
Sinopsi:

És mare, treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. És una dona al límit, interpretada per Clara Segura, en un monòleg original de Marta Galán Sala.

Plaer i política. He reduït la meva llista de prioritats a aquests dos conceptes i he descobert –m’ha costat gairebé quaranta anys– que al teatre puc combinar amb total llibertat aquests ingredients, aparentment tan contradictoris. Si l’escenari és un mirall, l’obra pot fer alguna cosa més que entretenir i el text conté un discurs... l’actor esdevé un activista. Et voilà! 
Clara Segura i Conillet. He concentrat la meva hiperactivitat i el meu plaer en aquests dos elements. Per una banda, perquè va ser actuant al seu costat (obviant ara qui és aquesta actriu i què representa, m’han dit màxim quinze línies), deixant-me portar pel seu do, que vaig entendre què volia dir estar enamorat d’aquesta feina. I perquè em vaig prometre, un cop superat aquell festival de serotonina, que algun dia tornaríem a treballar plegats. I com que vaig somiar tan fort que volia dirigir-la... ara tinc l’oportunitat de volar de nou amb ella... i de ser Lliure! Després va arribar aquest conillet amb les seves piles de Duracell: vida, obra i gràcia de Marta Galán. El text més bonic que havia llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia. No m’agrada gaire llegir teatre, m’estimo més practicar-lo, però aquesta confessió leporina em va deixar K.O. La seva prosa, poètica i àcida, tendra i abassegadora, se t’arrapa a l’ànima, atura el temps i dius: “Però què és això? Què ha passat aquí?” Llavors, teló.
Tinc la Clara, tinc la Marta; tenim el conill i les brases. No tinc la recepta màgica, però us cuinarem amb amor aquesta faula sobre una dona que sobreviu al seu present esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur… mentre carrega a les espatlles, com Sísif, el pes sencer de la nostra existència.
Ah, i gana. Tenim molta gana. Bon profit!
Marc Martínez

Clara Segura premiada en la categoria d'actriu per aquest espectacle, juntament el seu treball a Una giornata particolare. Premis de la Crítica 2015

Marta Galán finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2015


Crítica: Conillet

13/11/2015

Viure a ritme de piles alcalines

per Andreu Sotorra

Quan l'actriu Clara Segura (Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1974) i l'autora Marta Galán (Barcelona, 1973) van néixer, també naixia en un anunci televisiu nord-americà el famós conillet del tambor de Duracell, la mascota de color rosa accionada amb piles gairebé inesgotables (alcalines Duracell, esclar!) que li permetien tocar el timbal sense parar mentre altres conills menys afortunats que ell s'esllanguien perdent l'energia de les bateries.

Ara, un exemplar d'aquell conillet del tambor de Duracell rep els espectadors discretament en un pedestal a l'entrada de l'Espai Lliure de Montjuïc on, a dins, l'actriu —vestit fosc i bombí— a ritme de música gimnàstica, ja es mou frenèticament amb uns exercicis coreogràfics força anàrquics de preescalfament davant d'un plafó amb un gegantí tub pneumàtic d'expulsió que permet a l'actriu enfilar-s'hi, entrar-hi, sortir-ne i fer que proporcioni alguna sorpresa mecànica. Hi ha també una certa sentor de cuina recent en l'ambient. Però això no desvelaré de què es tracta i els espectadors ho descobriran al final.

Clara Segura és una de les actrius més versàtils i de registre més potent del panorama actual de l'escena catalana. Ho ha demostrat en obres dramàtiques de companyia com 'Antígona', 'Incendis', '28 i mig', 'Una giornata particolare' o 'La rosa tatuada', entre altres. S'enfronta aquí, en solitari, a presentar-se davant l'auditori com una dona del segle XXI, una súperdona que, quan fa els números d'hores i minuts de tot el que fa al llarg del dia, evidencia que només aconsegueix reservar-se uns catorze minuts escassos per viure la seva pròpia vida. (...)

Trivial