Conillet

Teatre

informació obra


Text:
a partir de El conejito del tambor Duracell
Autoria:
Marta Galán Sala , Sòfocles
Escenografia:
Alejandro Andújar
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Vestuari:
Nidia Tusal
So:
Àlex Polls
Producció:
Teatre Lliure, Bitò Produccions
Companyia:
cia. Teatro de la Ciudad
Sinopsi:

És mare, treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. És una dona al límit, interpretada per Clara Segura, en un monòleg original de Marta Galán Sala.

Plaer i política. He reduït la meva llista de prioritats a aquests dos conceptes i he descobert –m’ha costat gairebé quaranta anys– que al teatre puc combinar amb total llibertat aquests ingredients, aparentment tan contradictoris. Si l’escenari és un mirall, l’obra pot fer alguna cosa més que entretenir i el text conté un discurs... l’actor esdevé un activista. Et voilà! 
Clara Segura i Conillet. He concentrat la meva hiperactivitat i el meu plaer en aquests dos elements. Per una banda, perquè va ser actuant al seu costat (obviant ara qui és aquesta actriu i què representa, m’han dit màxim quinze línies), deixant-me portar pel seu do, que vaig entendre què volia dir estar enamorat d’aquesta feina. I perquè em vaig prometre, un cop superat aquell festival de serotonina, que algun dia tornaríem a treballar plegats. I com que vaig somiar tan fort que volia dirigir-la... ara tinc l’oportunitat de volar de nou amb ella... i de ser Lliure! Després va arribar aquest conillet amb les seves piles de Duracell: vida, obra i gràcia de Marta Galán. El text més bonic que havia llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia. No m’agrada gaire llegir teatre, m’estimo més practicar-lo, però aquesta confessió leporina em va deixar K.O. La seva prosa, poètica i àcida, tendra i abassegadora, se t’arrapa a l’ànima, atura el temps i dius: “Però què és això? Què ha passat aquí?” Llavors, teló.
Tinc la Clara, tinc la Marta; tenim el conill i les brases. No tinc la recepta màgica, però us cuinarem amb amor aquesta faula sobre una dona que sobreviu al seu present esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur… mentre carrega a les espatlles, com Sísif, el pes sencer de la nostra existència.
Ah, i gana. Tenim molta gana. Bon profit!
Marc Martínez

Clara Segura premiada en la categoria d'actriu per aquest espectacle, juntament el seu treball a Una giornata particolare. Premis de la Crítica 2015

Marta Galán finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2015


Crítica: Conillet

22/11/2015

Immensa CLARA SEGURA!

per Elisa Díez

(...) Una enorme boca de vertedero se ha instalado en un habitual íntimo Espai Lliure. Escena a tres bandas, pero desde el inicio todo desaparece y como si estuvieras hipnotizada no puedes dejar de mirarla, de mirarle. Con un lenguaje directo, de aquel que se habla a la calle, empiezan a brotar pensamientos, miedos, sensibilidad, lloros, deseos, una felicidad que nos deja exhaustos.

Una mujer de una fortaleza inenarrable que lo que sería una simple anécdota provoca que su perfecto castillo de naipes se derrumbe y le comiencen a brotar todos los miedos que tiene escondido tras esa armadura social de aparente placidez. 1440 minutos de un día que dan para mucho, vida profesional, privada e íntima pasan delante de los ojos y los oídos de un espectador atónito ante las explicaciones sin pausa de la carga que supone ser mujer y madre en la actualidad, por las esperanzas que nos y otros tienen depositadas en ti.

Sólo le faltaba el monólogo, Clara Segura nos había dejado boquiabiertos con sus anteriores papeles, en lo dramático sufriendo con cada palabra y entre risas con sus papeles cómicos, ahora su energía nos enloquece, nos maravilla, nos hipnotiza, porque en el fondo ya hace tiempo que sus interpretaciones nos tiene ganados. No busquen más, la ACTRIZ de CATALUÑA tiene nombre, CLARA SEGURA. A sus pies. Inmensa. Bravo! 

Trivial