Consejos de un discípulo de Morrison fanático de Joyce narra les desventures d’Ángel Ros (català, 29 anys) i d’Ana Ríos Ricardi (sud-americana, 22 anys) durant un sanguinari estiu en la Barcelona de principis dels anys 80. Àngel, el narrador, és un escriptor fracassat, cineasta aficionat i baixista ocasional en una orquestra tropical, que coneix a Ana en un dels seus concerts. S’enamoren. A partir de llavors, la sud-americana arrastrarà a l'Àngel a una veloç i irrefrenable carrera delictiva, sanguinolenta, que es desenvoluparà a Barcelona i que acabarà amb la fugida de l'Àngel a París...
Una benintencionada aposta, confusa en l’aspecte narratiu però amb un gran treball dels dos protagonistes. L’adaptació de Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, opera prima de Roberto Bolaño i A. G. Porta presentada al Tantarantana, tenia notables dosis de risc. Félix Pons les ha assumit i en el viatge d’aquests Bonnie and Clyde dels 80 i s’ha enfrontat amb la dificultat d’aconseguir que els elements posats en joc conflueixin en un muntatge que es mou en el terreny de la performance, però que no acaba de sintetitzar el ritme i la fúria de l’original.
Una altra cosa és l’encertat reflex de l’ambient de la Barcelona de l’època, i més en concret el del retrat dels amfetamínics personatges d’aquesta tarantiniana novel·la negra. L’entrega i el talent de Nao Albet i Claudia Benito, ficats fins al moll de l’os en la psicologia dels seus antiherois, són clau per al clímax que al·ludeix al convuls rerefons de la transició, amb el drama de la integració juvenil en un marc ple de dificultats.
Albet (Ángel Ros) és un escriptor fracassat que coneix Ana Ríos Ricardi, la punk llatinoamericana que encarna Benito. El noi es deixa arrossegar en una imparable carrera delictiva. Tots dos s’amaguen en un pis on se submergeixen en una espiral de sexe, drogues, alcohol i música. Atrapats per aquest furor i sempre amb un llit com a eix escenogràfic i el suport de vídeos que reflecteixen l’estètica de l’època, els intèrprets desenvolupen un joc situat entre realitat i ficció que posa a prova la imaginació del públic.
Ros, expert en Joyce, introdueix reflexions sobre la seva obra inconclusa Cant de Dèdalus anunciant fi. Els fragments del text s’intercalen, usant tècniques cinèfiles, amb episodis de violència, els diàlegs i flashbacks de la vida de parella. Un fresc amb vides al límit que val la pena tot i les seves carències estructurals.