Consejos de un discípulo de Morrison fanático de..

Teatre

informació obra


Producció:
Fèlix Pons, Arsenic Arts Studio
Direcció:
Fèlix Pons
Dramatúrgia:
Fèlix Pons
Autoria:
Roberto Bolaño Ávalos, Antoni García Porta
Intèrprets:
Nao Albet i Claudia Benito
Sinopsi:

Consejos de un discípulo de Morrison fanático de Joyce narra les desventures d’Ángel Ros (català, 29 anys) i d’Ana Ríos Ricardi (sud-americana, 22 anys) durant un sanguinari estiu en la Barcelona de principis dels anys 80. Àngel, el narrador, és un escriptor fracassat, cineasta aficionat i baixista ocasional en una orquestra tropical, que coneix a Ana en un dels seus concerts. S’enamoren. A partir de llavors, la sud-americana arrastrarà a l'Àngel a una veloç i irrefrenable carrera delictiva, sanguinolenta, que es desenvoluparà a Barcelona i que acabarà amb la fugida de l'Àngel a París...

Crítica: Consejos de un discípulo de Morrison fanático de..

15/03/2014

Un Bolaño visceral amb l'ofuscació de les drogues però la mesura de la poesia

per Jordi Bordes

El Bolaño més visceral a escena. Després de les adaptacions de 2666 i El policía de las ratas d'Àlex Rigola, Fèlix Pons assumeix el repte de traslladar aquest conte de joventut (escrit entre el poeta xilè i A.G. Porta) a l'escenari. Ho fa reivindicant la ràbia dels personatges, l'energia que necessiten fer esclatar rebentant convencions i dogmatismes. Tot i això, la proposta té una certa contenció: es frenen impulsos, en benefici de donar aire a l'obra escrit dels anys 80, tot i mantenir la frescura i un punt la provocació. El treball dels dos actors (Nao Albet i Clàudia Benito) es desdobla en els personatges principals (Ángeli  Ana) en múltiples quadres del passat (narrat en present) o del present (narrat en futur) però també en altres veus secundàries; les víctimes d'aquesta energia mal dirigida, a causa de l'efervescència de les drogues. Creació i destrucció conviuen en un llit i aixó provoca espurnes. Però en cap moment, i és un encert, aquestes espurnes dilapiden tota la intencionalitat dels narradors. 

Nao Albert torna al territori dels atracaments i de les pistoles. Sonen alguns trets que rebenten els timpans (el tret més efectiu és el que s'imagina, el que esclata dins del cervell). Clàudia Benito mostra una faceta diametralment oposada al seu debut, molt més retingut, del Com dir-ho? de Benet i Jornet. Els dos actors presenten amb seguretat (se l'aniran fent més seus encara a mesura que avancin les funcions) aquests personatges de relació, certament, tòxica d'una història que no decau, tot i començar prou forta de ritme. La imatge final, amb el ventilador encès, és un bonic epílg. Els fulls en blanc, són els que no va tenir temps d'escriure Bolaño? Ángel? Ana? Són els que han de volar per portar el públic a una nova mirada de l'autor misteriós.