Conspiranoia

Teatre

informació obra


Direcció:
Jordi Casanovas
Autoria:
Marc Angelet
Intèrprets:
Eduard Farelo, Áurea Márquez, David Vert, Mia Esteve
Sinopsi:

Un grup d’amics prepara ‘una intervenció’ per fer tornar el sentit comú a l’amiga que fa temps que es deixa portar per teories conspiranoiques... creu que la terra és plana. Però dir tot el que pensen d’ella no serà un procés plàcid. La trobada farà sortir a la llum malestars i secrets que guarda aquesta colla d’amics que es coneixen des que eren ben petits.

I nosaltres ens preguntarem si podem estimar a una persona que veu el món completament diferent de com el veiem nosaltres.

Una nova proposta original i divertida de Jordi Casanovas i Marc Angelet, amb un repartiment de luxe format per Eduard Farelo, Àurea Márquez, David Vert i Mia Esteve.

Crítica: Conspiranoia

08/05/2024

Teoria i sàtira de l’amistat

per Manuel Pérez i Muñoz

A quests dies que es discuteix tant de notícies falses i enganys mediàtics, arriba a La Villarroel un muntatge sobre la gent que se’ls creu, o almenys aquest és el seu punt de partida. Jordi Casanovas sempre es manté atent per transformar l’actualitat en teatre, ja sigui en clau judicial (Ruz-Bárcenas, el cas La manada a Jauría) o social (el procés retratat a Alguns dies d’ahir). Ara, amb Marc Angelet signa Conspiranoia, obra que també dirigeix i produeix, un divertiment molt contemporani amb una mica del "fang" dels temes difícils.

Comèdia de situació amb picada d’ullet al televisiu Cómo conocí a vuestra madre. Punt de partida amb ganxo: el Roger (Eduard Farelo), el presentador líder del matinal radiofònic, convoca els seus amics perquè la seva dona, la Sònia (Àurea Márquez), s’ha tornat terraplanista. Per fer-la entrar en raó proposa "una intervenció", una teràpia col·lectiva que, com era d’esperar, surt fatal i desencadena un aquelarre sentimental a quatre bandes en què tots cobren la seva part. Qui esperi una farsa sobre teories de la conspiració o un manual de funcionament d’estafes piramidals s’equivoca, al darrere de l’esquiu títol hi ha una obra sobre la hipocresia i els fràgils vincles de l’amistat (...)

Ritme accelerat gairebé des de les primeres rèpliques, histrionisme per a una única escena de 90 minuts que transcorre entre una escenografia purament funcional. Estructura argumental neta i, potser per això, una mica previsible, amb la tensió dramàtica apuntant alternativament a cada personatge. En la importància del mòbil com a element catalitzador podria recordar Perfectos desconocidos d’Álex de la Iglesia, però com que es resisteix a arribar al paroxisme acaba com un inofensiu repàs dels drames superficials de la classe acomodada. Retorn a la recepta d’Art, de Yasmina Reza, o a la més recent Una teràpia integral, de Cristina Clemente i Angelet, és a dir, comèdia ben cuinada amb una mica de substància que es pot recomanar a un ampli espectre de públic.

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA