Conversaciones con mamá

informació obra



Producció:
Pentación Espectáculos, La Llave Maestra i Focus
Autor:
Santiago Carlos Oves
Adaptació:
Jordi Galceran
Direcció:
Juan Echanove
Intèrprets:
María Galiana, Juan Echanove
Escenografia:
Ana Garay
Vestuari:
Ana Garay
Il·luminació:
Juan Gómez-Cornejo
Sinopsi:

La mare té vuitanta-dos anys i el seu fill Jaime, cinquanta. Ambdós viuen en mons molt diferents.

Jaime té dona, dos fills, una bonica casa, dos cotxes i una sogra que atendre. La mare se les arregla sola i porta la seva vellesa amb dignitat. Un dia però ocorre l’inesperat; l’empresa per a la qual treballa Jaime el deixa al carrer per raons de reajustament de personal. La lamentable situació el porta a prendre decisions dràstiques per què no pot mantenir el seu tren de vida.

Crítica: Conversaciones con mamá

05/11/2014

Comèdia amb tocs negres

per César López Rosell

 Juan Echanove i María Galiana tenien ganes de treballar junts. La seva reconeguda trajectòria artística era una assegurança per als teatres però necessitaven trobar una història que encaixés. Conversaciones con mamá , comèdia costumista amb tocs d’humor negre que va arribar al cine de la mà del seu autor, Santiago Carlos Oves, ha estat el vehicle que han utilitzat per donar via lliure als seus desitjos.. El públic del Goya sintonitza amb una trama lligada als efectes de la crisi sobre les famílies. 

 L’actor és, a la vegada, el director de la producció, però per assegurar el tret ha recorregut per en l’adaptació a Jordi Galceran ( El crèdit ), una garantia per trobar una línia que s’allunyés de l’impacte del corralito argentí i se centrés en la dramàtica situació espanyola. L’aire mediterrani apareix en el retoc, encara que també es fan evidents els tòpics més recurrents i algun detall de traç gruixut que busca la riallada fàcil. 

 L’argument dóna joc. Explica la història d’una mare ja gran que resideix en una casa de propietat. Ell, un home que ja ha complert els cinquanta, està casat i viu amb la seva dona, els seus fills i la sogra. El problema és que s’ha quedat a l’atur. Empès per la seva muller, li proposa a la seva progenitora la venda de la vivenda per trobar una sortida als seus problemes i li ofereix a canvi que se’n vagi a viure amb ell 

 Ella rebutja la proposta perquè no vol perdre la seva llibertat ni veu factible la convivència amb ells i la seva consogra, objecte dels seus sarcàstics dards. El paper li va a Galiana que ni pintat, mentre que Echanove aconsegueix trobar el to del tipus pressionat per les circumstàncies. 

 La mare sorprèn el fill confessantli que té un nòvio més jove que ella, indigent i, per més senyes, argentí. Ella resulta ser més moderna i progressista que el seu descendent, a qui dóna sàvies lliçons de vida. Al final, en una situació paranormal amb la mare ja morta, és el fill el que s’acaba confessant en escena. Una comèdia de consum majoritari amb dos intèrprets de primera.