Tamara Rojo i l’English
National
Ballet no va defraudar, ans tot el contrari, va assolir de lluny les
expectatives creades de la seva Coppélia,
un ballet que la companyia anglesa ofereix amb vivacitat i gran virtuosisme.
Tamara
Roja ha aterrat per primer cop a Catalunya d'ençà que ostenta el càrrec de
directora artística del ENB,
i per la seva presentació ha escollit un ballet de repertori en la versió de Ronald
Hynd,
el coreògraf anglès que, de forma molt encertada, ha tret la pols a un clàssic
del segle XIX por dotar-lo d’energia i frescor, sense que l’original de Arthur
Saint –Leon
i Leo Delibes
se’n senti ressentit.
Hynd
aporta a la seva coreografia una visió més realista i humana a l’extrem de
donar a Swanilda,
la protagonista, la figura d’un pare, absent en l’obra original, i de fer que
el carismàtic Dr. Coppelius,
a més a més de ser un fabricant de nines, aquí el veiem també com un excèntric,
però alhora tendre inventor i alquimista. De totes maneres, en aquesta
producció es manté l’encant de les nines articulades, les entremaliadures de Swanilda
i de les seves 6 amigues, les baralles entre la protagonista i el jove galant Franz
i els grans fragments corals. Tot succeeix en el marc d’una ben ideada
escenografia rococó, obra de Desmond
Heelley,
i d’una excel·lent il·luminació, disseny de David Mohr,
que subratlla amb creativitat la lluminositat o les ombres turbulentes de cada
escena.
Com dona intel·ligent que és, Tamara
Rojo s’ha rodejat de bons col·laboradors i l’
encert es nota en aquesta Coppélia,
especialment en l’estil que llueix la companyia, un estil que, a més a més
d’exhibir un excel·lent nivell tècnic, cuida al màxim el detall, aquest gest
que dóna la pàtina que exigeix tot ballet clàssic de repertori. Darrere d’aquest
estil rigorós i alhora ple d’energia hi ha, a més a més de la reconeguda escola
de ballet anglès, el segell de l’escola cubana, aportat gràcies a Loipa
Araújo,
la gran ballarina i mestre cubana, ara directora associada del ENB.
Gran encert per un brillant resultat.
Tamara
Roja està sublim en el rol Swanilda,
tant en el rol de noia com quan interpreta a la nina articulada. La ballarina
té la souplesse
que requereix determinats moments, mentre que en els fragments de gran
virtuosisme llueix una seguretat digna d’admirar. A aquestes virtuts s’hi
afegeix la teatralitat que sap donar a cada variació i que es tradueix en
mirades que saben mirar, rialles que surten de dins, tendresa en el seu gest, i
ensurts que li fan tremolar les cames.
Per la seva banda, Yonah
Acosta, nebot del gran ballarí cubà Carlos
Acosta, està magnífic en el rol de Franz.
Si bé aquest ballet no dóna gaire protagonisme a l’intèrpret masculí, Yonah
va tenir l’oportunitat de demostrar les seves grans qualitats especialment en
la variació del tercer acte. Viril, contundent i exquisit.
Si bé als ballarins de l’ENB
se’ls pot catalogar de bons intèrprets, cal destacar les sis amigues de Swanilda,
sis ballarines que donen vivacitat i desprenen simpatia, i qui també mereix una
menció especial és l’actor Michael
Coleman
que construeix un personatge del Dr. Coppelius
ric en registres i matisos.
El lliurament per part de Carmen
Mateu, presidenta del Festival de Peralada, de la Medalla d’Honor a Tamara
Rojo, va posar la guinda a una gran vetllada, que va comença amb pluja i va
acabar amb estrelles al cel, semblant a les que hi havia dalt escenari.
