Corroc

informació obra



Intèrprets:
Jordi Aspa, Bet Miralta
Escenografia:
Escarlata Circus
Companyia:
Escarlata Circus, La Pera Llimonera
Vestuari:
Escarlata Circus
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
Producció:
Marcel·lí Puig, Escarlata Circus
Autor:
Andreu Martínez
Sinopsi:

Ho ignorem, però el món és de les pedres. Per fora i per dins, han observat i atrapat la vida en el seu repòs. Algunes, estretament lligades a la vida dels homes, prenen forma de cor. Potser això sembla un misteri inexplicable, però no ho és per la senyoreta Coral i el senyor Pedro, hàbils mestres en l’ exercici “geocardioteatralcircense” d’ esbrinar l’ ànima de les pedres. Descobrireu com batega el mineral en una insòlita col·lecció cardiopoètica que aplega un munt d’ històries lligades als homes, l’Art i la Ciència, i que ens dóna la clau del món.

Crítica: Corroc

16/05/2016

Què ens vol dir una pedra amb forma de cor?

per Teresa Bruna

Entre les preuades perles que s'han pogut veure -i ho dic molt sincerament- en aquesta brillant 20 edició del Trapezi, em ve de gust parlar de la perla petrificada que és CorroC, una proposta a cavall entre el teatre, el discurs didàctic d'una exposició d'art i la manera de fer de la companyia Escarlata Circus (Bet Miralta i Jordi Aspa), que no ha parat mai, en els seus vora 30 anys de professió, de buscar nous llenguatges i fusions. Com aquell Pugilatus, la primera -i per ara, única- peça en quadrilàter de la companyia, que no era un espectacle de boxa encara que parlava de la lluita per la vida en clau de clown, i que va comptar amb la complicitat de Piero Steiner  i Andrés Lima. O quan van sortir amb plomes en una carpa pròpia (Llenties i Marabú); o quan ens va convidar  a una sopeta inquietant a Devoris Causa. I encara més anteriorment, -quan es podia fer!-, havien passejat per la Rambla amb animals domesticats. L'Aspa és especialista en la doma (o ho era, tal com van les circumstàncies) d'aquestes bestioles, fins i tot havia domat un ànec. Una de les seves gossetes, la Sepik, va sortir a Todo sobre mi madre!

Bé, tot això és per dir que, abans d'entrar a La Palma (sala polivalent), ja sabia que CorroC no em deixaria indiferent. La Bet --que es diu Senyoreta Coral- i l'Aspa -el Senyor Pedro- ens expliquen una història amb un cert misteri. La Coral coneix un home vell que col·lecciona moltes coses i es queda badant a casa seva, mirant-les molt encuriosida. Un dia, l'home li envia tot de capses a través del Senyor Pedro, un transportista, que es queda amb ella a ajudar-la. La Coral s'impressiona amb el contingut i ho col·loca en una sala, que arregla com una exposició per convidar la gent a visitar-la. El material són pedres en forma de cor, treballades pacientment per la natura en milions d'anys. Per què tenen aquesta forma? Què ens volen dir? Què amaguen?  La Coral ens ho va explicant, mentre el Pedro va ficant cullerada. 

El text és tot un poema que la Bet va desgranant amb accent didàctic i que és molt ben acceptat i comprès pel públic més petit. I a més, és ple d'humor. CorroC està construït amb imaginació, poesia i teatre visual. Les pedres tenen missatges amagats, algunes en forma de cara...  Ens fan meditar sobre l'edat de les pedres: "de vegades fem molt més cas a uns ossos trobats i les pedres són a la Terra des del principi dels temps", diu la Coral. També ens proposa pensar que d'alguna manera l'art neix dels errors, de la imperfecció, de l'anar contra l'establert.

 L'argument l'ha fet la Laura Tejada i gira al voltant dels tres eixos: pedra-cor-art. I juguen amb la llum i les ombres.  L'Aspa ho descriu com una acció "geocardioteatralcircense per a 30 persones." És molt més, però té sentit que ho expliqui així, perquè probablement lo de 30 persones és el més rellevant. Volen que tingui un caràcter íntim, que la gent -de qualsevol edat- s'hi senti implicada i hi participi. 

Escarlata Circus, que foren els primers directors artístics del Trapezi, hi han portat aquest cop un espectacle seu fet amb el cor. O amb un munt de cors!