Ho ignorem, però el món és de les pedres. Per fora i per dins, han observat i atrapat la vida en el seu repòs. Algunes, estretament lligades a la vida dels homes, prenen forma de cor. Potser això sembla un misteri inexplicable, però no ho és per la senyoreta Coral i el senyor Pedro, hàbils mestres en l’ exercici “geocardioteatralcircense” d’ esbrinar l’ ànima de les pedres. Descobrireu com batega el mineral en una insòlita col·lecció cardiopoètica que aplega un munt d’ històries lligades als homes, l’Art i la Ciència, i que ens dóna la clau del món.
El peculiar entorn del carrer del Balç manresà afegeix una atmosfera molt especial al singular espectacle dels Escarlata Circus. Ens endinsem en una “visita comentada” d’una col·lecció d’andròmines procedents de llocs i d’èpoques indeterminades que han arribat a mans dels protagonistes des d’una insòlita “cambra de les meravelles”. Una senyoreta i el seu ajudant ens guiaran la visita. Estem davant de peces d’art? La pregunta no és banal. La senyoreta Coral, amb un impecable to didàctic, ens instrueix sobre la idea d’art: hi ha definicions en les que hi cabrien tots els objectes que se’ns mostren. Però, quan ens disposem a rebre una lliçó magistral -magistralment composada!- sobre ready-mades de Duchamp, teories sobre l’objecte trobat o l’art brut o cru de Dubuffet, ens adonem que l’espectacle no va ben bé d’això, o no tan sols va d’això! Perquè totes les obres que composen l’exposició tenen un denominador comú: cors petrificats! De fet, en un meravellós exercici de síntesi, el palíndrom del títol anuncia just el que veurem: rocs amb forma de cors. La senyoreta Coral/Bet Miralta i Jordi Aspa/el senyor Pedro fan una subtil composició de dos personatges prou coneguts: l’Enfarinat i l’August. No es tracte de encastar-se pastissos de nata a la cara, es tracta de funcionar com a parella còmica. I funciona de debò. Amb el seu delicadíssim sentit de l’humor i la saviesa que donen els més de 30 anys de l’Escarlata Circus, fent servir algunes de les seves habilitats circenses, ens introdueixen en el seu particular món donant vida a la seva col·lecció de cors petrificats. Laura Tejada ha escrit “la partitura” d’aquesta peça per a tot tipus de públic, sempre que es presentin en reduïts grups de 30: la fragilitat de la col·lecció i la voluntat pedagògica no admet un nombre superior de cors bategant ensems. Perquè donant vida als cors de pedra, fent-los ballar o fer equilibris, explicant-nos la seva remota procedència o projectant-los en recargolats sistemes de miralls... dels nostres cors brolla una emoció que els fa bategar fort. S’ha de veure, s’ha de viure aquesta experiència teatral -ara que tot són “experiències”!- tan antiga i tan fresca i vívida alhora.