Cospress

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Cristina Aguirre, Juan Ayala
Interpretació musical:
Miguel Oyarzun
Sinopsi:

Dues dones arriben arrossegant un farcell gran fet de llençols. Estan espantades, adrenolítiques, com si algú les perseguís. No poden més… cauen… obren el farcell… comencen a treure trossos de maniquí, parts de cossos perfectes, però buides, sense vida. Comencen a construir i desconstruir nous cossos, a comparar i a manipular, fins arribar a la bogeria.

Sembla un joc, però aquest joc les ha portat a la destrucció dels seus propis cossos, per amor a ells…

Crítica: Cospress

22/05/2017

Cru, valent i honest retrat sobre l’obsessió pel cos

per Núria Cañamares

Un cru retrat sobre l’obsessió per tenir un físic perfecte. Dues noies víctimes d’un trastorn que els impedeix acceptar-se tal com són arribaran al deliri passant per l’engany, la ràbia, l’angúnia i la derrota. Allò que comença com un joc, com l’anhel innocent d’un ideal, pot acabar posant en risc una vida.

En una escenografia nua com la buidor que sotmet les noies, el pes del relat recau en una acció dansada i gesticulada, buida també de paraules i sobre un eficaç vestuari blanc. La presència d’un tercer personatge, inert, interpel·larà les protagonistes conduint-les al límit de la seva bogeria.

Kimani tracta amb valentia un tema complicat, afrontant-lo sense manies i amb voluntat d’impacte sense perdre en cap moment el bon gust. Un viatge honest i necessari pels paranys de la ment que mostra fins on pot arribar el culte al cos i la dificultat per sortir-ne. Una aposta tan sensible com agosarada que aconsegueix llançar en l’ambient un crit d’auxili i fer-lo voleiar neguitós i perdut, reclamant una reacció que no és capaç de provocar. Desesperadament real.