Cospress

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Cristina Aguirre, Juan Ayala
Interpretació musical:
Miguel Oyarzun
Sinopsi:

Dues dones arriben arrossegant un farcell gran fet de llençols. Estan espantades, adrenolítiques, com si algú les perseguís. No poden més… cauen… obren el farcell… comencen a treure trossos de maniquí, parts de cossos perfectes, però buides, sense vida. Comencen a construir i desconstruir nous cossos, a comparar i a manipular, fins arribar a la bogeria.

Sembla un joc, però aquest joc les ha portat a la destrucció dels seus propis cossos, per amor a ells…

Crítica: Cospress

16/04/2018

Una pantoflada a l'estómac, insubornable

per Jordi Bordes

El teatre juvenil sovint revela, més que currículum acadèmic, els temes que preocupen a tutoria. Són peces fetes sense eufemismes, pensades per a impactar i provocar una reflexió. Per a la joventut (i també per al públic adult) trobar una funció teatral que fa de mirall, en el que un pot reconèirxer una part fosca que no li agrada de sí mateix és cauteritzadora. Aquest és el cas de Cospress, que  posa en primer pla l’ombra de l’anorèxia: és un terrible reflex deformat d'una interna en un hospital tot mirant-se en una cullera. Com Valle-Inclán és en la deformació dels miralls que es produeix una visió poc amable de la societat,aparentment tant blanc, rica,acomoadada, alegre i despreocupada. Les referències de le sdues internes són les mides d'un maniquí. Volen ser elles. Substituir-se per aquest cos sense vida.

La companyia renuncia a la paraula. És un teatre físic, de gestos, que evoca el deliri perillós de la fòbia a l'engreixar-se; l'obsessio d'aprimar-se. Aquesta dèria fa amagar el menjar que posen dins del plat. I el timbre que anuncia l’àpat i el rellotge que avança lent davant del plat és un càstig psicològic. Fins que la veritat crua no es planta al davant i hi ha la reacció. Qui sap, si ja serà massa tarda. Joventut enganyada pels cànons de bellesa que perd la seva innocència i la seva energia per un miratge fals.