Crisálida

Dansa | Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Paul Celan insistia en la naturalesa dialògica del poema (i per extensió de les arts en general), tot afirmant que un poema és quelcom que sempre s’està atansant, que sempre s’està adreçant cap a alguna cosa. Cap a alguna cosa oberta, ocupable, potser cap a un Tu assequible.
La qüestió és què passa quan aquest Tu no és assequible, sinó que més aviat s’ha eixugat, que s’ha oblidat de la seva capacitat essencial d’escolta i acollida.
Amb un dansar titubejant, Crisálida

 és una proposta que pretén desdibuixar els contorns d’allò humà, treballant elàsticament entre imatges recognoscibles i cossos per descobrir, per tal d’acollir no tan sols allò conegut, el nostre present esgotat, sinó també allò irrecognoscible i que encara ha de venir.
Com a complement a aquesta peça es podrà visitar una instal·lació viva, amb ballarins i ballarines en directe a La Carbonera (tardes del 8 al 10 d’abril).

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Crisálida

22/12/2021

Animalitat i condició limítrofa

per Ana Prieto Nadal

La darrera peça exhibida dins la programació escènica del festival Indisciplinats va ser Crisàlida, d'Antes Collado. En aquesta proposta, que explora la relació entre home i natura, així com la condició limítrofa de l'ésser, el cos evoluciona limitat dins un espai que emfasitza una condició animal performada en múltiples trànsits i mudes. 

Una caixa transparent a manera de terrari marca la frontera que condiciona el comportament del personatge assumit per Antes Collado, intèrpret, coreògraf i director de la proposta. A la criatura, sola en escena, li caldrà desprendre's de l'aspra carcassa de molsa i escorça que, com una placenta, l'empresona, i provar les extremitats que tot just estrena, intentant esbrinar a quina funció haurà de subordinar el cos. L'ens mutant transita per una multiforme animalitat –l'espectador veurà potser, en l'imaginari desplegat, un cavall al desert dels centaures fordians, un gran felí engabiat, un gos de canilla o un cuc momificat dins el capoll–, performant la tensió entre l'individu com a entitat física i la seva projecció sociocultural, i operant també una certa deconstrucció de la masculinitat apresa, amb trucs de camuflatge militar i agònics intents de socialització a través del ball. La còrpora evoluciona del primitivisme totèmic a una elasticitat prodigiosa, capaç de suggerir imatges que difuminen els contorns de l'espècie i permeten acollir noves potencialitats.


Article publicat a Núvol el 22 de desembre de 2021. Festival Indisciplinats