Crisálida

Dansa | Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Paul Celan insistia en la naturalesa dialògica del poema (i per extensió de les arts en general), tot afirmant que un poema és quelcom que sempre s’està atansant, que sempre s’està adreçant cap a alguna cosa. Cap a alguna cosa oberta, ocupable, potser cap a un Tu assequible.
La qüestió és què passa quan aquest Tu no és assequible, sinó que més aviat s’ha eixugat, que s’ha oblidat de la seva capacitat essencial d’escolta i acollida.
Amb un dansar titubejant, Crisálida

 és una proposta que pretén desdibuixar els contorns d’allò humà, treballant elàsticament entre imatges recognoscibles i cossos per descobrir, per tal d’acollir no tan sols allò conegut, el nostre present esgotat, sinó també allò irrecognoscible i que encara ha de venir.
Com a complement a aquesta peça es podrà visitar una instal·lació viva, amb ballarins i ballarines en directe a La Carbonera (tardes del 8 al 10 d’abril).

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Crisálida

15/04/2021

Quan un cromanyó balla Chayanne

per Clàudia Brufau

Una de les coses que més m’entusiasma de quan vaig al teatre és descobrir un imaginari fresc i original –almenys que m’ho sembli a mi, perquè ja sabem que estem en un terreny molt subjectiu. I si aquest imaginari ve acompanyat, en el cas de la dansa, d’una tècnica sòlida i un treball de cos intel·ligent i enginyós, crec que es pot demanar poc més. ‘Crisálida’ d’Antes Collado és un d’aquells espectacles que saps que se’t quedarà gravat. 


Engabiada dins una estructura triangular de vidre, la criatura que ens espera en una atmosfera fosca i misteriosa, es revela com un monstre que li han trencat el son. S’erigeix com un monument cobert de males herbes i pica els vidres com si notés una presència a l’exterior. Des de l’inici Antes Collado ens col·loca en una posició de vouyers “comodons” de la naturalesa. La criatura es desfà de l’abundant funda d’herbes i a poc a poc va trobant el moviment de les seves articulacions, com si del naixement d’una papallona es tractés. Però, no es tracta d’una imatge idíl·lica i poètica d’un documental de La 2, sinó més aviat sembla un insecte que li puja la febre de John Travolta a Saturday Night Fever. Antes Collado, que s’ha format en molts estils de dansa –des de hip hop, balls de saló a dansa contemporània–, ens delecta amb una fusió d’estils de moviment de la qual no podem veure les costures. 


Crisálida és una peça, que malgrat estar confida en molt pocs metres quadrats, ens fa sentir perduts en la immensitat d’un desert –el que veiem pintat dins l’estructura i que necessita millora– i en la incertesa del temps. La criatura sap que la mirem en tot moment i en fa gala tot jugant amb nosaltres i les nostres expectatives. Es tracta d’un insecte impertinent o d’un cromanyó vanitós que ens ensenya amb orgull els seus glutis i braços musculosos? A sobre ens delecta amb un moment estelar de ritme llatí amb en Chayanne a tot drap. La criatura d’Antes Collado es troba en constant mutació, la qual cosa ens manté tensos al marge de la cadira i amb un ai al cor. Crisálida és un solo mordaç, gamberro i amb un regust èpic que et manté penjada d’un fil.