Croades

informació obra



Traducció:
Santiago Sans, Gemma Beltran Aniento
Adaptació:
Santiago Sans
Direcció:
Jordi Vilà
Intèrprets:
Pere Aguiló , Laura Piñeiro, José Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida Aribau, Gerard Vidal
Escenografia:
Caterina Bonet, Helena Torres
Vestuari:
Caterina Bonet, Helena Torres
Assesor de moviment:
Andreu Raich
So:
Àlex Polls
Il·luminació:
Memé Boya
Autor:
John O'Donovan
Sinopsi:

La guerra situa a dos joves amics a bàndols contraris perquè tenen religions diferents. Tot això, els abocarà en un lloc on els innocents es converteixen en assassins, les fronteres perden sentit i el caos, la violència, la tristesa, la bellesa i l’amor envaeixen l’espai. Un espai on els vius i els morts hi conviuen per parlar sobre l’absurditat de les guerres, l’odi i la violència que pot arribar a generar l’ésser humà. La guerra és la pèrdua de fe absoluta en la humanitat. L’ésser humà és poètic i la peça teatral no ho deixa escapar, som fràgils i en la fragilitat trobem la nostra cara més honesta, generosa i bella.

Crítica: Croades

22/09/2018

Debutar anant a la guerra

per Teresa Ferré

El fenomen de la guerra ha estat representat en el món de les arts des de temps immemorials; el dramaturg Michel Azama se suma a la tradició de portar-la a escena amb Croades, un  text del 1988 que recorre segles i espais indeterminats per narrar la grandiloqüència absurda del conflicte entre religions.  No és el primer cop que es veu a Catalunya, però ara significa el naixement de la companyia La Ràtzia. El muntatge és fruit del taller final de l’Institut del Teatre, que passa al circuit professional gràcies a El Maldà. 

Croades és guerra de religions i història d'uns infants que es transformaran en adults vivint la guerra, experiències de la ingenuïtat més innocent a l'instint de supervivència fredament assassí; mares que vaguen durant segles esperant el retorn dels fills mobilitzats, éssers ni vius ni morts i tota la violència i l'amor de què som capaços com espècie. Tragèdia on l'autor introdueix l'humor grotesc com a recurs contra tant de dolor.  (…)

La ferma posada en escena de Jordi Vilà eludeix els obstacles des de l'inici, amb l'encert de començar fora de sala i convidar els presents a entrar en un món absolutament devastat. (…) La  força rau en la interpretació, i el treball conjunt d'aquesta incipient companyia mostra que estan còmodes en registres diversos, canviant de personatge i donant tota l'energia de què són capaços, que és molta i autèntica. Cal seguir-los de prop, especialment a José Luís Oliver que broda l'evolució d'Ismaïl, un nen juganer que acabarà convertint-se en implacable soldat.