Cruces. Cia. Jose Manuel Álvarez

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Cruces explora les formes que adopta el flamenc des de la seva posada en escena fins a la intimitat.

Cruces desgrana la dramatúrgia de la posada en escena del flamenc. És un plantejament de trobades asimètriques entre baile, cante, toque i percussió on es flexibilitzen les estructures jeràrquiques que regeixen tradicionalment els seus codis. Els quatre intèrprets s'encreuen mútuament per arribar a un espai de concurrència: al lloc on tots quatre centrifuguen i ens permeten observar la seva permeabilitat. Tocar la seva intimitat.

La crítica Sara Esteller ha dit: "El camí que ha triat José Manuel Álvarez és clar, però no recte. Es bifurca en senders i vies que, sense allunyar-lo del flamenc, l'aproximen a altres llenguatges. Després de dues dècades exercint d'obrer del flamenc en tablaos, sota la direcció i mirada d'uns altres, és ara quan està mudant la pell per deixar enrere la part més pautada de l'art que tan bé coneix, per deixar-se endur pels impulsos i les intuïcions que li neixen com a creador”.

La companyia oferirà un col·loqui postfunció el dia 5.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Cruces. Cia. Jose Manuel Álvarez

06/03/2021

Enquadrament intuïtiu

per Jordi Bordes

José Manuel Álvarez és un jove que, des dels 10 anys es va sentir atret pel flamenc. En fa un grapat, que balla pels tablaos i té la curiositat (i la convicció) que el flamenc és lliure i pot casar amb tot. El seu segon treball, Cruces, ja insinua mixtures, contagis amb altres músics i amb l'espontaneitat de poder intervanciar rols. Amb una dramaturgia molt simple, i una escenografia que apunta als respatlles de les cadires dels tablaos volant. Certament, en molts moments (començant per l'arrencada que fan una primera peça com si el públic esperés, d'esquenes, entre cametes) es percep una voluntat d'enquadrar difent. Com l'Impressionisme, que va anar imprimir subjectivitat en un quadre encara figuratiu (optant per descentrar la figura central, o retratant un mateix espai amb diferent llum per copsar la varietat emocional d'una mateixa estampa), el bailaor comença a trobr constrastos en el wqe podria ser un llenguatge propi.

El seu ball és enèrgic, amb uns girs prodigiosos i una potència a les cames que s'equilibra amb l'aire dels braços. Talment com les cadires de l'escena que les darrers travesses semblen núvols. Juga més amb la percussió que no pas amb la guitarra i el cante que, de fet, destil·len més cap als pals més foscos i profunds. Ell encara llueix l'energia de la joventut, de les ganes d'aprendre i de compartir nexos amb altres disciplines i, sobretot, altres corrents artístiques. El seu joc és de repicar talons constantment, encara molt a prop 'un flamenc clàssic però resseguint estel·la d'altres companys, de mentalitat oberta com María Pagés (Entremos en el jardín).