Cruuu

Circ

informació obra


Intèrprets:
Diana Gadish Bonàs
Sinopsi:

Cruuu és un procés; el de l’autodescobriment d’un ésser davant del públic. Aquesta descoberta el portarà a diferents metamorfosis. Històries que afloren, que es fan i es desfan. Un viatge cap a una innocència primordial, quasi ancestral, i amb una bona dosi d’absurd; des del més petit i sensible a la bogeria i l’esclat emocional.

La peça barreja la poètica del moviment pròpia de la dansa amb l’emocionalitat i el comportament definit del clown.

Diana Gadish maneja un llenguatge personal i inclassificable, amb el cos, la dansa i el clown com a eix central. Va estudiar primer cicle de Belles Arts a la U.B. i coreografia a S.N.D.O. (School for New Dance Development) a Amsterdam-.

Tant com a intèrpret coma amb les seves creacions pròpies, ha actuat a Catalunya i en diversos països europeus i d’Amèrica Llatina i des de 2015 treballa com a pallassa d’hospital amb Pallapupas.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Cruuu

21/10/2024

Un arbre desequilibrat

per Jordi Bordes

Diana Gadish va presentar uns primers esbossos de Cruuu en els embrions de l'any passat. La seva clown, enfundada en una jaqueta rígida aparentment màgica, va atrapar per la seva ingenuïtat. Ara, ha tingut l'oportunitat de presentar el muntatge ampliat. Continua persuadint per les sorpreses i els "uuuh!" I "aaah" que va intercalant des de la primera sorpresa a la comprensió de què ha succeït, tot repetint la jugada. La presència del col·laborador invisible és una divertida troballa, però s'excedeix tant que el seu dinamisme davant d'una protagonista estàtica acaba desproporcionant el treball. Té una factura graciosa per surrealista, però això desvirtua la ingenuïtat perquè ella acaba tenint un paper d'excèntrica venjativa (pastís de nata, inclòs) i la peça es resol amb una persecució clàssica.

El treball amb l'espai ha permès trobar el recurs per fer veure que pot volar, però falta trobar-li una justificació a l'arbre que s'ha palplantat en aquesta segona versió. En realitat, es percep, globalment, que la peça ha arribat massa d'hora a l'estrena, sense haver resolt desequilibris i unes raons mínimes que justifiquin el comportament de la protagonista i, sobretot, de la seva ombra. Madurarà, molt probablement amb els bolos per Catalunya. Ara, dóna la sensació d'iun arbre que ha crescut molt per un costat i el desequilibra perillosament; cal esporgar-lo perquè es redreci. Gaddish presenta una pallassa poc habitual (Handle with care), perquè es tenyeix més aviat de foscor, més que de la brillantor el riure. Ella convida més a un somriure conscient, amb algunes dosis de la ingenuïtat, que la retorna al seu cor de la infància.