Hi ha alguna manera que persones que parlen llenguatges diferents i que provenen de contextos culturals que tenen poc a veure arribin a entendre’s? Eva Yerbabuena i els artistes amb els quals treballa ho han fet utilitzant llenguatges universals com la música, la dansa i, especialment, una espiritualitat que tant amara el flamenc que ella coneix bé com la cultura asiàtica, protagonista d’un espectacle en el qual es combinen instruments musicals de tradicions diferents. I és que les textures sonores del flamenc i la tradició oriental tenen un punt de trobada en un seguit d’imatges potents i universals: des d’una onada a uns tambors de guerra. La cantant japonesa Anna Sato és qui va introduir Eva Yerbabuena en la cultura pròpia de les illes Amami, al sud del Japó, i l’ha ajudat a crear l’espectacle. Escoltareu cants populars d’aquesta zona, d’on prové Sato, una de les artistes que millor representen la nova generació d’intèrprets de les Amami i que s’està esforçant a donar a conèixer a occident els shima uta, el llegat musical de les illes, que tot i formar part del Japó conserven un dialecte i una cultura pròpies.
Ara, Eva Yerbabuena comparteix experiència artística amb Anna Sato, que ja havia col·laborat amb coreògrafs de tant de prestigi com Sidi Larbi Cherkaoui. Yerbabuena és una intèrpret que ha sabut combinar el flamenc amb els registres de la dansa contemporània i que ha protagonitzat una carrera meteòrica que l’ha convertit en una de les bailaoras i coreògrafes flamenques més renovadores i interessants del moment. Vista al Grec per primera vegada el 2007, quan va presentar Santo y seña, va tornar al festival el 2010 amb Lluvia, ja convertida en un valor reconegut de la dansa. Ara, visita el Mercat de les Flors amb un apassionant intent de lligar orient i occident amb el fil de l’art.