Cuirassa oberta

Circ

informació obra


Sinopsi:

Cuirassa Oberta és la primera proposta de la Cia. Marilén Ribot. Es tracta d’un espectacle de creació pròpia que neix de la necessitat personal de llançar-se a tractar temes íntims però universals, sempre des de la bellesa utilitzant un llenguatge físic que harmonitza tècniques de circ i escriptura dramàtica.

Cuirassa Oberta amalgama cos, paraula, moviment, espai sonor i performance. Les dramatúrgies visual i textual conviuen amb disciplines circenses com: equilibri sobre ampolles de vidre, faquirisme, roda Cyr, prisma aeri i llançament de ganivets.

Al Japó, quan es romp una peça de ceràmica la reparen amb resina i pols d’or, convertint-la així en un objecte únic, dotat d´una nova estètica i un nou valor. El Kintsugi d´una vida, aquest espectacle vol impulsar a abraçar les nostres ferides per tal d’acceptar-les i superar-les convertint així el dolor en bellesa.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Cuirassa oberta

10/05/2024

Màgic equilibri en la contenció i el ritme

per Jordi Bordes

La intèrpret Marilén Ribot domina diverses disciplines com el prisma aeri i els ganivets. Però sobretot, el que mana en la producció és la seva presència magnètica a l'escenari. Amb una il·luminació ajustada va passant pels diversos exercicis mentre, puntualment, la veu en off fa un llistat dels accidents a pista: S'ha d'estar amb el cos ben preparat i amb tota la concentració possible per executar cada disciplina per aconseguir la plasticitat buscada i evitar lesions.

Ribot s'arrossega pels vidres, llença ganivets als peus i camina amb sabates de taló pels colls de les botelles de cava (sintoniutza amb aquesll sensible Krystall Bohème). Però, sobretot, brilla amb el roda Cyr i amb els dos prismes aeris. La llum zenital és la seva gran companya. Juntament, la malla oberta amb la qual balla cedint braços i rostre al maniquí i només al final, vestint una faldilla lleugera, capaç de captar el moviment més lleu de l'aire. Preciosisme i brutalitat. Força i elegància. Tatuatges i tuls vaporosos. Ai, el Rien de rien final. Aquesta cuirassa és passatgera, un rastre que també s'intuia en un altre muntage de moviment (i paraula en veu en off) d'Els ossos de Montaigne.

Aquest muntatge té les dimensions i la temperatura per rodar, durant anys, per teatres internacionals. També es mereix espai a les programacions de casa. És una actuació que deixa rastre, des dels més menuts als més grans. Sense ni un bri d'humor fàcil o d'especulació amb l'espectacularitat. És honest, és potent, és emocionant. Té el prisma per projectar-se arreu.