Daurrodó

informació obra



Text:
João Guimarães-Rosa, Franz Kafka, Cildo Meireles , Joan Baixas
Dramatúrgia:
Glòria Rognoni (col·laboració)
Direcció:
Joan Baixas
Intèrprets:
Al Víctor, Laura Calvet, Andreu Martínez, Isabel Pla, Xavi Estrada, Aimar Pérez Galí
Vestuari:
Antoni Miró Tintó
Vídeo:
Estudi Nueveojos
Composició musical:
Cildo Meireles, Orson Meireles
Producció:
Bitó Produccions SL, Grec 2016 Festival de Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya (TNC)
Autor:
Aimar Pérez Galí
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

L'artista brasiler Cildo Meireles parla de temes socials i polítics, però també de qüestions estètiques i ètiques, en unes obres que prenen la forma d'objectes i instal·lacions. En aquestes obres busca proporcionar a l'espectador una experiència sensorial completa. Com convertir les seves creacions en un muntatge escènic? 

Joan Baixas ho fa en una proposta del TNC realitzada amb la col·laboració d’Antoni Miró i Vicent Todolí. El muntatge transcorre en un espai no convencional, al voltant d'un escenari central en el qual els espectadors es mouen mentre veuen peces com ara Pano da roda, una instal·lació que rep els espectadors pels racons de la sala, el collage escènic Aperitius Melierenses, l'escombra gegant de La bruixa, una obra titulada Not to be or not to be, eis a questao, que confronta l'espectador amb la seva pròpia imatge, o una versió del conte de João Guimarães-Rosa La tercera riba del riu

Un espectacle pictòric i teatral a la vegada que porta al teatre un dels artistes plàstics més rellevants del moment. Humor, poesia i una mirada atenta al món contemporani.

Crítica: Daurrodó

04/07/2016

Experiència sensorial al TNC

per César López Rosell

 No és la primera vegada que Joan Baixas s’acosta a l’univers de grans artistes. El que va ser l’ànima de La Claca ho va fer abans amb Joan Miró i Antonio Saura i ho torna a intentar amb Cildo Meireles (Rio de Janeiro, 1948), creador que ha redefinit l’art conceptual i que s’ha implicat en la concepció de Daurrodó . L'imaginatiu i poètic llenguatge teatral del català ha trobat en la dimensió social, política i ètica de l’artista plàstic el terreny adobat per llançar-se a aquesta aventura produïda per Bitó amb la col·laboració del festival Grec i el TNC. 

 La proposta és tan ambiciosa com irregular en els seus resultats. Hi ha bones idees al servei del desenvolupament de les cinc parts que componen l’espectacle i Baixas no escatima màgia visual, a més d’un bon tractament dels objectes, per aconseguir que l’espectador visqui una experiència sensorial completa. No obstant, el tractament de les diferents històries no sempre manté l’atenció de la mateixa manera. El mateix director introdueix aquesta creació global. Al Víctor, Laura Calvet, Andreu Martínez, Isabel Pla i Xavi Estrada es desdoblen en diferents rols per executar les accions dissenyades a partir de textos de João Guimarães, Franz Kafka i dels dos creadors del muntatge. 

 Daurrodó juga amb l’efecte sorpresa des del començament. El públic accedeix a la sala on una gran bola es balanceja d’un costat a l’altre, però abans de poder-se acomodar als precintats seients, es veu obligat a fer un recorregut pels passadissos que envolten l’espai central. Allà toparà amb objectes de Meireles i diferents punts en els quals actors del muntatge disserten, entre altres coses, sobre el paper de l’art. Pano da roda és el títol d’aquesta instal·lació, que és la primera de les creacions de Baixas. 

La dansa, els titelles de diferents mides esbossant imaginatius moviments, l’escombra gegant de la bruixa, les màscares, les projeccions de vídeo, la música –amb peces sonores de Meireles compostes pel seu germà Orson– i el vestuari d’Antoni Miró arrodoneixen el desenvolupament dels nous passatges. Un d’ells, Not to be or not to be, eis a quest ã o , confronta l’espectador amb la seva pròpia imatge per mitjà d’un joc de miralls, encara que un cop superat l’hilarant impacte inicial, la peça es fa reiterativa. 

 Més entretinguts resulten el còctel d’ Aperitius melierense i l’aconseguida intensitat dramàtica de la narració del conte fantàstic La tercera riba del riu , encara que en aquest espectacle (que estarà al TNC fins al 10 de juliol) són finalment les diferents reaccions del públic les que desenvolupen un paper determinant per valorar-lo en la seva justa dimensió estètica.