De poetes, cançonetes

Familiar

informació obra


Autoria:
Miquel Ortega
Sinopsi:

De poetes, cançonetes arriba amb una maleta màgica plena de poesia. I és que les seves cançons infantils estan fetes amb poemes originals dels grans noms de la literatura catalana. Els versos triats són molt visuals, fàcils de memoritzar i parlen d’objectes, d’animals, les estacions, els astres i de la vida quotidiana, tot convidant al joc als més menuts.

Crítica: De poetes, cançonetes

08/10/2017

Molt bona música però un fil argumental sense consistència

per Jordi Bordes

Toni Xuclà és un músic incansable que se'l nota disfrutant a l'escenari, sigui amb qui sigui (ara, això sí, sempre amb la guitarra a les mans i un barret al cap). El treball De Poemes, cançonetes excel·leix en la vessant musical però nega tota possibilitat dramatúrgica perquè al bon treball vocal i musical l'ofega un fil argumental sobrer i una necessitat de sobreactuar com a personatges i de voler incorporar al públic sense massa coherència. Si té un encant construir una estrofa amb les veus gravades de tres nens, no té sentit que després s'arraconi sense incorporar-lo al tema que s'ha d'interpretar. 

Si es vol presentar com a format d'espectacle (i no de concert) és imprescindible que hi hagi una coherència mínima, algú que des d'afora ajudi a unificar idees. Perquè si no totes les bones intencions queden desenfocades anul·lant-se les unes a les altres. Llàstima. El títol (més aviat d'una rima pocasolta) també despista perquè desaprofiten l'oportunitat de musicaltzar versos que li ajudaria, de fet, a bastir un cos unitari, una idea comuna. La sensació és un aiguabarreig. A Manresa, es va presentrar sense el format audiovisual que, probablement, ajuda a mitigar aquest desori (la imatge projectdada té una gran potència i tapa els desajustos més d'un cop).