De quan ZEUS es va fer vegà. PSiRC

Circ

informació obra


Companyia:
PSIRC
Sinopsi:

Anna: Gràcies per veure aquest episodi. Abans de fer-nos el feedback, un parell de pistes del que heu vist.
Benet: Jo faig de Zeus.
Anna: Jo faig de Maria Magdalena, però segueixo sent l’Anna. Fem de personatges en escena però seguim sent la companyia PSiRC.
Prometeu: En realitat em dic Adrià, i en Wanja fa d’Alexa. Des del circ hem volgut abordar el fràgil equilibri de l’ecologia global. Gràcies per les vostres opinions i per resistir aquesta crisi espiritual.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: De quan ZEUS es va fer vegà. PSiRC

14/05/2021

A cop de destral!

per Jordi Bordes

La companyia Psirc arrenca amb el primer episodi d'una mena de serial que tindrà format d'espectacles el 2022. Aquest Zeus que té la màgia de ressuscitar les persones no aconsegueix fer el mateix amb el seu insecte domesticat. Tanta destral no podia fer res de bo. Zeus es va fer vegà (menjant enciam) però també acomodador de cinema.

A hores d'ara hi ha moltes idees en brut, a raig, en clau punk (els de Psirc podrien fer cabrioles en el pis destudiant de The Young ones i a ningú els estranyaria) o de Groucho Marx ("si no li agrada aquest número, en tinc més"). Contagien les ganes d'actuar i demostren equilibri i força voltant amb una bicicleta o amb els seus números de mà a mà. Però se'ls hi cola un jove príncep Felip parlant de la recuperació de les cigonyes a la península que provoca estranyesa i riures. Les destrals van d'anada i de tornada i hi ha una mena de circ de puces, ara amb una mosca invisible però prou sonora i un franctirador que executa un cop i un altre al dissortat cinèfil amb ganes de pixar. Tot és volgudament cafre. Com jugant a fer una escenografia amb un pal i una canya (de fet la porta de la vela que els salva és una canya que pivota cap a l'esquerra o la dreta). Els codis són molt rudimentaris. Greta Thunberg és l'heroïna i l'advertència "us estem vigilant" acaba tenint eslògan de tornada.

En aquesta mena de món de supervivents només els altaveus evoquen perill, com si fossin les antigues alarmes que convidaven els humans a refugiar-se en coves (com a la mítica pel·lícula La màquina del temps o el treball de Los corderos sc, ULTRAinocencia).

La millor manera d'ensenyar una acció desordenada a l'escena és depurant-la molt. Traient tot el que és sobrer i procurant que el soroll d'un no tregui focus a l'altre. És evident que aquests 40 minuts són la càpsula per a una nova peça. Veiem, en realitat, un treball de working progress que, forçosament, haurà de fer molt net, abans de conformar un espectacle Un bon exemple d'aquest soroll exagerat però amb un ordre mínim és Random, que també s'ha pogut veure al Trapezi (i fa unes setmanes al Mercat de les Flors). Com tenen la destral a mà, segur que faran unes bones escapçades. Hi són a temps. El que segur que es manté és aquest món cafre. d'antiherois, que aspiren a una felicitat que, potser en realitat, és només un miratge.