Déjà vu

Circ

informació obra


Intèrprets:
Laia Rius, Andreu Sans, Manolo Alcántara
Sinopsi:

Quina és la distància entre la realitat i el somni? Aquest és el punt de partida de la nova creació de Manolo Alcántara, que té com a protagonista un únic personatge. Té uns somnis ambiciosos que són, de fet, l'expressió dels seus aires de grandesa. Però aquests somnis grandiloqüents són lluny de la vida quotidiana de qui els imagina, i la distància que hi ha entre el desig i la realitat acaba per abocar al desànim el nostre personatge. Escolteu la música i els sons: de vegades, seran tan repetitius i monòtons com la mateixa existència i de vegades, seran vius i alegres, autèntica banda sonora d'un món oníric. Ficció o realitat? Potser us sentireu confusos, perquè tot passa en un temps i un espai indeterminats, en un espai escènic en el qual els objectes tenen proporcions impossibles i tot sembla més gran o més petit del que hauria de ser. Tot plegat és un espectacle visual, sense text, on es difuminen les fronteres entre realitat i fantasia a partir d'una història amb un punt de malenconia. Com si Bartleby, l'escrivent, es trobés de sobte immers en el món fabulós d'Alícia al país de les meravelles...

Signa el muntatge un artista que es considera autodidacte i que va treballar sol fins que, l'any 2000, va participar en la fundació de la Cia. Circo Imperfecto. El 2006 va crear companyia pròpia, Solo Manolo, i va portar a escena l'espectacle Locomotivo. El 2010 va signar l'espectacle Plecs amb Xavi Erra i, finalment, l'any 2014 va crear la Companyia Manolo Alcántara, que va arrencar a caminar amb el muntatge Rudo, vist al Grec d'aquell any, on utilitzava com a escenografia un seguit de grans caixes amb les quals construïa una escenografia canviant.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Déjà vu

10/07/2019

Entre sueños

per Elisa Díez

Seis de la tarde y recién salida de una mini siesta me dispongo a entrar en otro sueño, el que nos propone Manolo Alcántara. Como su fuera velas de un barco gigante, el escenario está dispuesto a hacernos entrar a un mundo de fantasía. Un espectáculo de circo que esconde un mensaje no apto para realistas, aquello de sueña grande, a veces los sueños se cumplen, otras no.

(...)

El montaje combina diversas técnicas circenses y es acompañado de música y voz en directo.La versatilidad vocal de Laia Rius es de quitarse el sombrero, nunca mejor dicho. Espectacular el registro vocal que va desde tonos de ópera, hasta ritmos más rockeros.

Realidad y ficción (o ensoñación), es de admirar que los recursos más simples del clown sigan maravillando espectadores de diversas generaciones. Pero el sueño no fue todo lo placentero que se esperaba, el montaje (de momento) achaca una clara falta de rodaje en varios aspectos, pero sin duda el más notorio es el ritmo. Un movimiento más acelerado ayudaría a enfatizar algunos aspectos que ahora están un poco cojos y no acaban de funcionar.