Démodés

Circ

informació obra


Direcció:
Leandre Ribera
Intèrprets:
Enric Casso, Jordi Magdaleno, Leandre Ribera
Composició musical:
David Moreno
Producció:
Cia. La Tal amb Leandre
Escenografia:
Concepte visual: Txema Rico, Efectes especials: Voltaires, Inflables: Quim Guixà
Companyia:
Leandre I Cia. La Tal
Vestuari:
Taller Maravillas
Sinopsi:

Tres pallassos perduts, fets fora per un món que canvia, veiem la persona darrere el nas, descobrim el pallasso darrere la persona. Una tragicomèdia sobre la fi d’uns còmics, d’un imaginari col·lectiu; una narració en llenguatge de clown clàssic; un intent de compartir allò que els pallassos ens han deixat a la memòria.

Crítica: Démodés

02/03/2014

La màgia de la innocència

per Toni Polo

La història de tres pallassos anacrònics (potser), perduts, exiliats per una societat a la qual (segurament) interessen altres coses (probablement) més pragmàtiques, més rendibles. Tres persones desdibuixades que no troben el seu lloc en un món totalment esquematitzat, programat. Recorren un camí cap a no se sap on carregats amb les seves il·lusions, les seves incomprensions, la seva felicitat. I despleguen tota la seva ingenuïtat, la seva innocència, la seva poesia.

La unió entre La Tal (Enric Casso i Jordi Magdaleno) i Leandre Ribera crea aquesta atmosfera gairebé màgica, tendra i emotiva en una carpa caiguda en la qual l’espectador queda deliciosament atrapat. En el llenguatge del clown ens fa compartir aquesta vida exiliada amb tot el seu esplendor, des dels gags més tradicionals fins al que passa darrere del teló. Des d'un abric digne de Harpo Marx, del que surten una pilota de futbol, unes tisores, una serra, un plomall, un cosidor... fins a un vals amb fonts màgiques de cervesa o a calar foc en l'escenari i apagar-ho amb un joc malabar amb cubells, l'espectacle no para d'arrencar-nos riallades, riures i somriures inconscients, d’aquells de veritat. Com si els assistents volguéssim donar una altra oportunitat a un món que se’ns pot escapar i del qual voldríem formar part. Un món que, gràcies a ells, en realitat, seguirà present. Una sort per als manats del circ i per als que no ho se n’haurien dit mai.