Diez de cada Diez

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Mireia Balcells, Bruna Tomàs, Núria Boleda, Eva Saavedra, Montse MArtínez, Elisenda Andreu, Glòria Ribera, Inés Garcia, Eva Ferre, Diana Sofía, Natàlia Llobet, Madelaine López, Aina Sánchez
Interpretació musical:
Le Croupier
Sinopsi:

Performance nascuda a partir d'una sèrie de 12 feminicidis ocorreguts a principi de 2015 a l'Uruguai i que posa en el centre del debat la violència cap a la dona, la violència de gènere i la violència en la seva expressió més simple (o més complexa). Un espectacle d'aquesta artista visual i performer uruguaiana, que utilitza una tècnica de creació de motlles de figures humanes a base de precintatge amb cinta adhesiva. Una proposta d'abast participatiu en la qual intervenen 10 actrius i 10 artistes visuals seleccionades per a l'ocasió.

Jordi Bordes va assistir a l'assaig obert. Trobes el seu comentari clicant aquí

Crítica: Diez de cada Diez

11/09/2017

Informació directa, silenci que afina la consciència

per Jordi Bordes

Aquest treball respon a un crit que no pot ser silenciat. La violència de gènere no desapareix. I ho ha de fer. Amb la mateixa rotunditat. Les actrius projecten al públic, sense gota de sentimentalisme, les dades fredes que recullen, any a any, les estadístiques. De sobte, la veu se silencia quan comença el treball plàstic. El que compta és la reacció posterior: què fa el públic en aquell espai, que acaba de ser escenari d'una denúncia, amb aquells bustos de plàstic buits. Hi ha un cert respecte. Tenen una ànima amagada que no es vol trepitjar. A difereència, d'altres mntatges de carrer en qujè els artistes deixen una corrua de serpentines o confetti que tothom trepitja (a vegdaedes la canalla juga a torna´la a tirar) el respecte per aquests elements és totèmic. Sovint, es retraten al costat dels peus que s'hi apropen però que no s'atreeixen a tocar. L'artista Valeria Piriz deia que deixaria sempre els bustos a l'espai. Que s'anessin amuntegant. La veritat és que, en cada arrencada de sessió, la terrassa estava buida. O sigui que, pressumiblement, a mesura que ha passat el temps el públic li ha perdut el respecte. O ha passat altra gent per la plaça que no cooneix l'origen,la raó d'aquestes escultures fràgils. 

La peça concentra un moment dens, fort, contingut. I és un encert perquè tenyir-lo de dramatisme podria menystenir o atenuar els assassinats,. Cada una de les víctimes s'ha de lamentar i plorar. Amb el silenci que exercita la consciència.

Si vols veure les impressions de l'assaig obert, clica aquí