Dim-hope

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Què ens torna el seny? L’art. L’art, la música, la dansa ens retornen l’ànima. És l’art que torna a encendre la flama dels nostres cors: l’Esperança. Cada setmana que ens trobem per crear i compartir, aquesta flama s’encén i es fa més viva. Avui, volem compartir aquesta esperança amb l’espectacle DIM-HOPE per mostrar i demostrar que l’art ens ajuda a sanar i a tornar a començar

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Dim-hope

15/06/2022

Ballar, cantar, tocar-se per sentir-se persones vives

per Jordi Bordes

L'entitat Amad-Arapdis jug amab el cant i el ball per a la inclusió. És una altra de les peces que s'ha pogut veure la darrera tarda de L'altre festival. Sense una pretensió artística intel·lectualitzada, però amb la força de compartir des de la veritat. Es posa el públic a la butxaca, que balla i accepta les coreografies, que implica fins i tot el contacte amb els espectadors veïns desconeguts (un gest que recorda al treball d'Àngel Pavlovsky, ¿Qué fue de Pavlovsky?)

Veure les ganes de joc dels membres de la companyia i les tendres ajudes (sovint sense estar en el focus central del muntatge) carrega el cor de bones vibracions. La fragilitat amb què ballen uns, es compensa amb la caliesa i generositat de les que l'acuellen i no deixen de somriure-li. Fugen de cap image sensiblona i paternalisme tant com d'aquell terrorífic exercici d'exhibició de la raresa ( com es denunciava a La niña gorda). L'energia és sincera, la musicoteràpia i dansateràpia necessiten de la generositat de tots per trobar espais en què acompanyar-se i sentir-se persones tant vàlides com la vida ho permeti.