Disbarat! / ¡Disparate!

Musical | Circ

informació obra


Companyia:
Cacophonic Pictures Orkestar
Autoria:
Cacophonic Pictures Orkestar
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, La Central del Circ, La Cascade pôle national des arts du cirque, La Loggia
Intèrprets:
Sasha Agranov, Xabi Eliçagaray, Jade Morin, José Luis Redondo, Ruth Steinthal, Karl Stets
Composició musical:
Cacophonic Pictures Orkestar
Escenografia:
Cacophonic Pictures Orkestar
Vestuari:
Cacophonic Pictures Orkestar
Il·luminació:
Ivan Tomasevic
So:
Jordi Salvadó
Direcció:
mirada externa Jordi Aspa
Sinopsi:

Una orquestra amb una forta tirada cap a l’absurd us espera en una funció que no és ni un espectacle de circ ni un concert, sinó una cosa que mai no havíeu vist: una experiència musicrobàtica.

Sona la música i, amb les primeres notes, es disparen un seguit d’accions acrobàtiques absurdes, poètiques i sempre sorprenents. Potser ja coneixeu de l’Antic Teatre o del Mercat de les Flors en Karl Stets, un artista danès que, com ell mateix confessa, busca sempre «el camí més complicat per realitzar coses ben simples». Ara s’ha buscat uns músics artístics i uns artistes musicals amb qui s’ha proposat omplir l’escenari d’imatges visuals i sonores que ens transportaran, gràcies a tot de canvis radicals, als escenaris més diversos: del Barroc al Far West i d’un paisatge dolç i plàcid a un d’inquietant. Això és una capsa de sorpreses on la música i els instruments es barregen amb les arts del circ i les disciplines escèniques més diverses.

Crítica: Disbarat! / ¡Disparate!

10/07/2014

Un bon viatge de circ contemporani amb un capità que ha d'ordenar la carta nàutica

per Jordi Bordes

Tradicionalment, la banda era un element indispensable en el circ. Hi havia tropetes per a la desfilada a l'entorn de la pista d'arrencada i de comiat, retruny de tambor pel moment "més difícil encara", sons lúdics per les entrades de pallassos... El Cirque du Soleil li ha donat una pàtina més èpica, d'excés amb veus extrapolant la paartirura una octava més amunt. També hi ha la proposta lcòmica, d'antiherois. I és en aquest paradigma que es mou la Cacophonic Pictures Orkestar. El repte és que tot vagi sonant, malgrat les pantoflades que van caient per esquerra i dreta. I que serveixi per donar volum als equilibris amb cadires, bicis o corda.

L'aportació d'aquest projecte cuintat a la Central del Circ és ambiciós. Vol crear l'acrobamúsica: fer música mentre es fa un exercici d'acrobàcia o bé fer acrobàcia amb instruments musicals.  Karl Stets té elements des d'on ha anat desenvolupant-hi. Perquè tocar dues trompetes alhora o ser capaç de muntat-ne una mentre l'altra s'aguanta vertical al cap ja és una declaració de principis.La pega és que la vis clownesca no està prou neta; hi ha massa gestos sobrers, poc matís, que l'obra no roda àgil (probablement, el temps ho arreglarà) i,sobretot que tot i els prop de 90 minuts de l'espectacle hi ha massa pocs exercicis d'acrobamúsica (que combinen els dos camps artístics). Probablement una mirada externa d'un clown de llarg recorregut els ajudaria a resoldre situacions en què els personatges no saben on anar per no molestar, gesticulen massa... Bon intent. L'home no va aprendre a volar en el primer salt. Cacophonic Pictures ha de seguir investigant, ha de depurar aquest camp, no n'ha de tenir prou. L'exigència en el camp interpretatiu i de creacio ha de ser tant rigorosa com aprendre a execturar un triple salt mortal.