Distancia siete minutos

Teatre

informació obra


Autoria:
Diego Lorca i Pako Merino
Direcció:
Diego Lorca i Pako Merino
Intèrprets:
Diego Lorca i Pako Merino
Companyia:
Titzina Teatre
So:
Jonatan Bernabeu
Il·luminació:
Miguel Muñoz
Escenografia:
Jordi Soler i Prim
Vestuari:
Titzina Teatre
Producció:
Titzina Teatre
Sinopsi:

Nova producció d’aquests vells coneguts del públic targarí, el qual li va atorgar el 2003 el Premi al Millor Espectacle de Sala pel seu Folie à deux. Sueños de un psiquiátrico. Coincidint en el temps amb el llançament del robot espacial Curiosity, una plaga de tèrmits obliga el jutge Fèlix a abandonar casa seva i a instal·lar-se a la seva antiga residència familiar. La convivència amb el seu pare i l’entorn dels judicis que té entre mans, faran aflorar temes com la justícia, la felicitat o el destí. Entretant, a anys llum de distància, el Curiosity explora les possibilitats d’expansió de l’espècie humana fora de la Terra.

Crítica: Distancia siete minutos

08/06/2015

El costat fosc de la felicitat

per César López Rosell

Fa més de 15 anys que estan junts i no paren de créixer. Diego Lorca i Pako Merino han imposat la força del seu segell teatral amb el projecte Titzina. Ho van demostrar amb Folie a déux/Somnis de psiquiàtric, Entrañas, Exitus i ara arriben a una inqüestionable maduresa amb Distancia siete minutos  a La Villarroel. El català i el càntabre es multipliquen en l’escriptura, direcció i interpretació de les seves obres i han aconseguit que la seva companyia, amb seu a Cerdanyola del Vallès, sigui coneguda internacionalment. 

 Després del seu viatge pel món de la bogeria, la guerra i la mort de les anteriors peces, ara s’embarquen en temes com la recerca de la felicitat, la justícia o la influència del destí. Un ampli camp d’exposició que dóna molt joc dramàtic, sobretot si es parteix de la seva capacitat per teixir petits i en aparença senzills relats que sembla que no estiguin relacionats entre ells però que acaben connectant a la perfecció. 

 L’acció coincideix cronològicament amb l’enlairament i aterratge del robot espacial Curiosity a Mart i els personatges de la història mostren que és menys complex per a l’home arribar al planeta vermell que expressar els sentiments i gestionar el dolor. Félix (Diego Lorca) és un jutge acostumat a bregar amb drames quotidians i a dictar sentencia. Tot està més o menys en ordre a la seva vida fins que una plaga de tèrmits al seu domicili l’obliga a instal·lar-se a casa del seu pare (Pako Merino, desdoblat en diversos personatges), un home autoritari i d’idees fixes. 

La distància entre ells farà impossible la comunicació i sortiran a la llum, dins d’una atmosfera de tragicomèdia, no només els comptes pendents sinó també el patiment que hi ha rere de les seves fosues vides. El treball de camp fer previament en jutjats i a la Model surt a la llum amb diàlegs de gran agilitat i amb un ajustat perfil dels personatges. Una eficaç i ben il·luminada escenografia i l’excel·lent interpretació són instruments al servei d’aquesta parella que sap escriure un teatre que entreté però que també convida a la reflexió.