Distancia siete minutos

Teatre

informació obra


Autoria:
Diego Lorca i Pako Merino
Direcció:
Diego Lorca i Pako Merino
Intèrprets:
Diego Lorca i Pako Merino
Companyia:
Titzina Teatre
So:
Jonatan Bernabeu
Il·luminació:
Miguel Muñoz
Escenografia:
Jordi Soler i Prim
Vestuari:
Titzina Teatre
Producció:
Titzina Teatre
Sinopsi:

Nova producció d’aquests vells coneguts del públic targarí, el qual li va atorgar el 2003 el Premi al Millor Espectacle de Sala pel seu Folie à deux. Sueños de un psiquiátrico. Coincidint en el temps amb el llançament del robot espacial Curiosity, una plaga de tèrmits obliga el jutge Fèlix a abandonar casa seva i a instal·lar-se a la seva antiga residència familiar. La convivència amb el seu pare i l’entorn dels judicis que té entre mans, faran aflorar temes com la justícia, la felicitat o el destí. Entretant, a anys llum de distància, el Curiosity explora les possibilitats d’expansió de l’espècie humana fora de la Terra.

Crítica: Distancia siete minutos

15/09/2014

Quan les petites distàncies es fan insalvables

per Iolanda G. Madariaga

Més d'una dècada de treball i tres espectacles premiats en diverses ocasions avalen la trajectòria de Titzina Teatre. Potser Diego Lorca i Pako Merino (Titzina Teatre) neden a contracorrent, però Distancia siete minutos és un gran espectacle de sala de petit format. Un espectacle de text, creat a la sala d'assajos, a partir d'un tema que els dos integrants de Titzina han anat desenvolupant i depurant fins a construir un afinadíssim i tendre retrat de un personatge i el seu entorn quotidià. Fèlix és un jutge jove amb centenars d'expedients per resoldre. En el moment en que el robot espacial Curiosity és enviat a Mart, Fèlix ha d'abandonar el seu domicili. Per uns dies -mentre uns operaris s'ocupen d'una plaga de tèrmits-, s'instal·la a la seva antiga residència familiar. La convivència amb el seu pare esdevindrà un viatge cap a l'interior de si mateix. El retrat el construeix l'espectador amb petits fragments de la vida d'en Fèlix. Humor i tendresa són els ingredients bàsics d'aquesta quasi hora i mitja d'emoció. Només dos actors en escena, un seguit de projeccions sobre la missió Curiosity, tres elements escenogràfics que canvien la seva funció en les diferents escenes, alguns ambients sonors i una il·luminació precisa són suficients per bastir el complex univers de les relacions humanes. D'aquí brolla, de forma natural, una important reflexió sobre la felicitat, la incomunicació, la justícia, la voluntat o el destí. Situacions quotidianes que pujades a escena poden semblar-nos ridícules o absurdes són tractades amb la necessària dosis d'humor, però sense caure en la caricatura fàcil. Desdoblant-se en multitud de personatges o encarnant-ne un de sol, Diego Lorca i Pako Merino, teixeixen una filigrana interpretativa sense disfresses ni màscares. Distancia siete minutos és un espectacle íntim que aborda des de la més planera senzillesa un gran repte humà: la recerca de la felicitat.