DOJI

Familiar | Dansa

informació obra


Companyia:
Brodas Bros
Producció:
Brodas Bros
Sinopsi:

Un espectacle immersiu amb color, ritme, música i dansa per a tota la família a partir de la dansa urbana de Brodas i l’univers visual de Desilence.

Brodas Bros il·luminen amb el seu moviment l’espai i amb sensors connectats al cos a DOJI, un ball immersiu de llums i ombres. Els artistes visuals Desilence, que han programat minuciosament les formes i els colors de l’espectacle, juguen amb els ballarins. Junts creen un brutal paisatge en el qual l’espectador viatja immers en el color, el ritme, la música i la dansa. Cada peça és una celebració que reflexiona sobre què som i com ens movem en aquest món de llums i ombres.

Amb quinze anys de trajectòria, la companyia catalana de dansa i cultura urbana firma ja una quinzena d’espectacles creats i representats per mig món. Desprenen sempre una energia desbordant, unes coreografies espectaculars i un positivisme que en defineix molt bé l’estil. Són grans apassionats de la dansa, però també de la música en directe, la il·luminació i les noves tecnologies. Amb projeccions interactives, improvisacions o coreografies impossibles, la companyia no deixa mai de somiar i de buscar aquell toc màgic tan difícil d’aconseguir en els seus espectacles.

Desilence són els artistes visuals Tania Halbach i Søren Christensen, que des del 2005 han participat en la creació de grans espectacles escènics visuals en directe, escenografies visuals, musicals, espectacles de dansa i instal·lacions. Tots els seus vessants sorgeixen de la recerca i l’elaboració acurada, des de l’experimentació i l’exploració des de diferents angles.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: DOJI

16/01/2023

Més flow, menys salt

per Jordi Bordes

Brodas tornen amb un espectacle positiu, dinàmic, en el que ballen més i salten menys. Tot i que la seva base segueixi sent el hip hop, hi ha un dispositiu tecnològic de llum que reforça molt més el seu moviment que no pas les acrobàcies del be bop (que hi continuen sent, però molt més puntualment). Els aparells lumínics transformen el moviment en figures, donant un pas al plantejament de Roseland musical a Geometria. De fet, la interacció de la il·luminació amb els dispositius que tenen al pit i als braços ensenya una generació evolucionada de l’artesania de Marcel·lí Antúnez. No hi ha dibuixos ni éssers inspirats en El jardí de les delícies d’El Bosc, hi ha gargots, una mena de boira il·luminadora que sempre juga a favor de donar llum i flow a l’audiència que, puntualmenrt, hi acaba intervenint sense moure’s de la platea.

Brodas segueix amb el seu hip hop positiu, empàtic, de somriures amplis que connecten molt bé amb el públic per la seva espectacularitat. Ara, el dispositiu lumínic va molt més enllà de propi cos com a BR2 i li dona una certa profunditat a una coreografia, que fins ara, sempre havia estat espectacular però plana.