Don Quijote

informació obra



Dramatúrgia:
Miquel Pujadó
Autor:
Miguel de Cervantes
Direcció:
Carles Canut
Intèrprets:
Maife Gil, Xavier Sabata (contratenor)
Direcció Musical:
Jan Tomasz Adamus
Sinopsi:

En l’any que es commemoren els 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes, el Festival de Peralada li ret homenatge a través de la lectura d’una selecció de textos de la seva gran creació literària i obra insígnia, Don Quijote de La Mancha. La Biblioteca del Castell de Peralada acull una important col·lecció Cervantina on destaquen més de 1000 edicions diferents de El Quixot. 

Don Quijote de la Mancha és probablement, el llibre més llegit del món després de la Bíblia i un dels personatges més universals de tota la historia de la literatura. L'obra d'un geni que fa 400 anys va morir un 23 d'abril, al mateix temps que ens deixava un altre geni, Shakespeare, en una d'aquelles fantàstiques casualitats que produeix el pare atzar.

Tanqueu els ulls, escolteu i gaudiu. Tan senzill com això.

Crítica: Don Quijote

05/08/2016

Un passeig deliciós

per Núria Sàbat

Un ambient acollidor, un espai que vessa saber, un autor universal i quatre intèrprets excel·lents han de ser garant, i ho són, d’una nova exitosa trobada amb la cultura en una de les sales més emblemàtiques del Castell de Peralada: la seva magnífica biblioteca. Del seu impressionant fons, cal destacar-ne una important col·lecció d’obres cervantines –prop de 5000 exemplars– entre les que destaquen nombroses edicions del llibre protagonista d’aquesta proposta: Don Quijote de la Mancha. La mostra d’alguns dels exemplars més antics, preuats o rars, així com diverses pintures, escultures, il·lustracions i dedicatòries configuren l’exposició que, amb motiu del 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, també s’hi pot veure.

Homenatge al qual, en certa manera, també se suma aquesta lectura dramatitzada única confegida a partir d’una escollida tria de fragments del Quixot i guiada per Miquel Pujadó, avesat a aquesta mena de travessies i a conduir-les sempre a bon port, amb l’habitual complicitat de Carles Canut com a director d’escena.

Carles Canut, Maife Gil, Camilo García i Josep Maria Pou conduiran amb mà ferma i sensible alhora les regnes d’un deliciós i prou conegut passeig que comença i acaba en aquell celebèrrim «lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme» i que ens portarà per terres de Castella, Extremadura i Catalunya.

Carles Canut i Maife Gil comparteixen, d’una banda, el pes de la narració; de l’altra, es reparteixen alguns dels personatges que puntualment hi van sortint. Ambdós saben trobar el registre i el to –divertit, tendre o irat– adequats per a cada un d’ells.

Camilo García esdevé un sensacional Sancho Panza que no només posa veu al fidel escuder sinó que amb l’expressivitat del seu rostre li dóna una entitat molt peculiar.

I, per descomptat, el gran Josep Maria Pou, un Quixot expert i magnífic que, fent seu un dels savis i assenyats consells amb què Alonso Quijano, poc abans de morir, s’acomiada del seu escuder: «habla con reposo, pero no de manera que parezca que te escuchas a ti mismo, que toda afectación es mala», atorga al personatge la seva dimensió més humana.

La veu modulada, la dicció clara i la intenció marcada dels quatre bons intèrprets ens permet assaborir el ric i enjogassat llenguatge cervantí, i viure la intensitat de la lluita contra els gegants, la còmica trobada entre Maritornes i el Quixot, el gust del bàlsam de Fierabrás i el dolor dels seus ossos cruixits, l’emoció que li produeix veure per primer cop el mar o la coneixença del singular Roque Guinart –en realitat el bandoler Perot Lo Lladre–, l’únic dels personatges amb qui topa que el tracta amb dignitat, o, finalment, la lúcida agonia dels seus darrers dies a la casa familiar.

Don Quijote esdevé, així, una proposta imprescindible que, com s’indica en el preludi, connecta amb la idea de reprendre la tradició oral que durant segles va ser la via principal de transmissió de cultura entre el poble, i que en plena era digital encara hi ha qui és capaç de fer-la tan vàlida com encertada i plaent.