Donde empieza el bosque acaba el pueblo

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

‘Quina distància hi ha entre nosaltres i el món?’

Amb aquesta pregunta, suggeridora i plena d’implicacions polítiques, la jove companyia Monte Isla ha aprofitat la residència del TNT per explorar escènicament el concepte de paisatge. 

Un paisatge és, per una banda, una ficció. La paraula mateixa refereix a un acte de consum: ‘paisatge’ (que no ‘natura’) com a exemple de l’actitud tradicionalment colonitzadora d’occident. Però també refereix a una determinada manera de mirar – molt diferent a la que convencionalment utilitzem per a l’escena. Quan observem un paisatge no busquem judici ni significat, només una experiència sensorial reposada que ens arriba a través de la vista. Un tocar amb els ulls. 

Monte Isla ens convida a observar l’escena com si fos un paisatge, i a mirar aquest paisatge com si fos un quadre, un retall de realitat. I ens hi conviden, d’entrada, fent evident que allò que veiem és en tots els casos una qüestió de muntatge. Honrant la tradició ficcionalitzadora i les convencions que brinda l’artefacte teatral, Donde empieza el bosque acaba el pueblo esdevé així un lloc nou a ser descobert des d’aquesta perspectiva. En l’acte sempre subjectiu de la seva contemplació és on es produirà el contacte, l’intercanvi.

Un lloc, a més a més, on el cos humà (centre expressiu en les peces teatrals de tota la vida) es deslocalitza i cedeix importància a allò aparentment inanimat. Celebrant l’accident i permetent en part que la peça es configuri sola, els Monte Isla han compost la funció a partir d’un desenvolupament conjunt de llums, so, escenografia i intèrprets a la sala d’assaig. 

Ni casa ordenada ni bosc salvatge. Un jardí, potser, que s’ha nodrit d’allò caòtic i accidental que dona forma a la naturalesa més salvatge, i que en el seu disseny escènic no pretén amagar que seguim dins d’una màquina fascinant de fer ficcions a mida humana. Monte Isla busca el suggeriment poètic i la potència revolucionària i transformadora de la liminalitat, d’allò en procés, a cavall d’una cosa i de l’altra, galopant en cercles per veure què surt. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Donde empieza el bosque acaba el pueblo

17/11/2024

Monte Isla al Festival IF

per Júlia Vernet Gaudes

Monte Isla ens proposa un assaig visual i sonor, una reflexió sobre el concepte de paissatge, però també sobre l'experiència que tenim del paissage i el paper que ocupa en el nostre imaginari. Naturalesa, Jardí, Sol, Arbres, Ocells, Plantes, etc.

Però el més interessant de la peça és el llenguatge que crea i utilitza. Un llenguatge que és pròpiament escènic, en què les condicions de l'escena, inclosa la infraestructura tècnica, es poden a parlar i són un element bàsic de comunicació amb l'espectador.

Sense dubte, una proposta molt interessant de teatre contemporani, amb un gran potencial per seguir explorant.