El Miquel ha recuperat les regnes de las seva vida i, amb elles, la custòdia del seu fill biològic.
El nen, al qual gairebé no coneix i al que va perdre només néixer pel seu problema amb les drogues i l’alcohol, ha viscut fins ara amb la Cristina i el Marcos, els pares d’acollida, que reben una dura estocada quan s’assabenten que el temps s’ha acabat i el nen ha de marxar de casa…
El Miquel li deu al nen una vida sencera, tota una vida per davant; la Cristina i el Marcos, la possibilitat de continuar amb la vida que han viscut junts fins ara.
Dues vides diferents. Dos punts de vista diferents. Una trobada necessària.
Recomanada a partir de 13 anys
En un costat de l'escenari, Miguel, un (ex)toxicòman, rep una trucada:
està rehabilitat i té dret a recuperar el seu fill, del qual els serveis
socials el van separar quan va néixer, fa dos anys. A l'altre costat,
la Cristina i el Marcos, una parella modèlica, culta, educada
(repel·lent, podria afegir algú.). La trucada que reben ells és per
comunicar-los que el nen del qual es van fer càrrec fa dos anys ha de
tornar amb el seu pare biològic, que ha superat els seus problemes amb
les drogues. El drama està servit. Enfocat amb precisió, respecte i originalitat en la posada en escena 'Dos familias' ens fa gaudir del teatre i ens obre al debat.
(...)
La força de l'obra és que no és un melodrama. "El director ha
aconseguit expressar les emocions sense esprémer el drama i, sobretot,
sense cap intenció d'adoctrinament", diu Telletxea. "Té tocs d'humor,
sí, d'humor, perquè l'humor ajuda a transmetre missatges importants",
sosté l'actor.