Hi ha diferents òptiques a l’hora d’abordar 'Nit de reis', referencial comèdia de William Shakespeare que apel·la a la confusió de sexes en una trama que se centra en l’amor i la identitat i de com aquesta es dissol en el que és amorós. La Kompanyia del Lliure l’ha portat recentment amb èxit de la mà de Pau Carrió al límit de la seva explosió còmica i energètica, però sense la profunditat en l’essència de les convencions del teatre isabelí que ha ofert la companyia russa dirigida pel britànic Declan Donnellan (Cheek by Jowl), amb 13 actors masculins en escena, al Teatre Municipal de Girona. La màgia, desplegada en un espai escènic de gran simplicitat de Nick Ormerod, a l'estil Peter Brook, va conquistar el públic que, sense omplir, va acudir dimecres a la inauguració del festival Temporada Alta.
Malgrat la dificultat que representa seguir l’obra en rus i amb subtítols no sempre ben connectats amb la dicció i els gestos dels intèrprets, aquests acaben seduint amb la frescor de les seves expressives actuacions. Al principi, i per als no familiaritzats amb l’argument d’una peça que juga amb els sentiments, l’ambigüitat sexual i les falses aparences, costa situar-se en la identificació de personatges i situacions. L’esforç de llegir els textos mentre se succeeixen les accions fa que se n’escapin matisos. Per fortuna, el gran treball de Donnellan en el dibuix del perfil dels personatges crea ràpidament l’atmosfera per ubicar-los en el seu context.
La força de la comunicació gestual i verbal s’imposa, a mesura que avança l’obra, a l’esforç de seguir la traducció, entre altres coses perquè la musicalitat de la paraula de Shakespeare manté les seves constants vitals en una posada en escena amb aportacions de bossa nova a la banda sonora. El director aconsegueix un 'crescendo' que troba la seva millor expressió en la resolució de la clamorosa segona part, quan els personatges i les seves tragicòmiques circumstàncies estan definitivament assimilats pel públic. La il·luminació de Judith Greenwood, mil·limètricament ajustada al ritme de les accions, i el modern vestuari d’Ormerod contribueixen al bon resultat del muntatge.
Cal ressaltar la facilitat amb què s’assimila la identitat sexual d’aquests actors masculins quan són presentats com a dones, com és el cas d’Eugeny Samarin (la comtessa Olivia), Ilia Ilin (Maria, la seva criada) i el transvestit Andrey Kuzichev, en el seu rol de Cesario darrere el qual s’oculta Viola, supervivent d’un naufragi en què creu haver perdut el seu germà bessó. La noia/noi, que ha aconseguit feina servint el comte d’Orsino de qui s’acaba enamorant malgrat que aquest està obsessionat amb Olivia, és un dels eixos d’aquest monumental embolic on les trames secundàries tenen un gran pes en la comicitat amb fons amarg que desprèn la història.
En el relat brillen personatges com el cruelment ridiculitzat Malvolio, majordom d'Olivia (Dmitri Shcherbina), que protagonitza alguns del millor moments de la funció, especialmente quan cau en la trampa d'una falsa carta de la comtesa en la qual li anuncia que està enmaorat d'ell. Els actors que encarnen al bufó Feste i 'sir¡ Toby, l'oncle engalipador de l'aristocrata, sobresurten també dins de l'elec magníficament acoblat d'aquesta posada en escena amb majúscules de la comèdia de Shakespeare.
