Dvenadtsaia Noch (nit de reis)

informació obra



Intèrprets:
Denis Beresnev, Vsevolod Boldin, Artem Eshkin, Ilia Iliin, Ian Ilves, Sergay Koleshnya, Andrey Kuzichev , Pavel Kuzmin, Yury Makeev, Sergey Mukhin, Eugeny Samarin, Dmitry Shcherbina, Igor Yasulovich, Sergei Zaitsev
Escenografia:
Nick Ormerod
Vestuari:
Nick Ormerod
Il·luminació:
Judith Greenwood
Coreografia:
Jane Gibson
Assesor de moviment:
Albert Albert
Músics:
Vladimir Pankov, Alexander Gusev
Producció:
Cheek by Jowl , Festival Txèkhov de Teatre Internacional
Autor:
Ferran Joanmiquel
Direcció:
Ferran Joanmiquel
Sinopsi:

Un repartiment exclusivament masculí per a una comèdia que és una invitació a la confusió i ambigüitat sexual. Tradició isabelina reinterpretada pel mestre Declan Donnellan (Cheek by Jowl) amb la seva companyia russa. La confusió de gèneres perfecta per a una obra que parla precisament de l’amor i la identitat, i de com la identitat es dissol en l’amor. Un mirall màgic que Shakespeare posa davant nostre per fer-nos pensar sobre què és real o què és només pura aparença. Donnellan no amaga la crueltat d’aquest joc d’enganys.

Finalista a espectacle internacional al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Dvenadtsaia Noch (nit de reis)

14/10/2017

Reblant el clau

per Núria Sàbat

«Les paraules s’han tornat punyeteres» –diu Feste, el bufó. I també els gestos –s’hi podria afegir. Però Declan Donnellan (Cheek by Jowl) no proposa cap lectura política de Nit de Reis, l’espectacle amb què torna novament a Girona –dins el Temporada Alta–, ara al capdavant de 13 sensacionals actors russos que, com no podia ser de cap altra manera tenint en compte els principis de teatre isabelí als quals fins ara el prestigiós director anglès s’ha mostrat fidel, fan tots els papers de l’auca, els femenins inclosos.

Escrita el 1623, Nit de Reis és una obra pensada per ser representada la nit de l’epifania –d’aquí el títol– quan, a l’època, era costum l’intercanvi de papers entre nobles i criats, homes i dones... una avinentesa que Donnellan aprofita per reblar el clau i crear un doble i sensacional embolic d’identitats.

Dues hores i mitja, alades, de funció dividides en dues parts clarament diferenciades i en progressió ascendent. La primera, dominada pel blanc i el negre, acull el to més ombrívol i afligit amb què Shakespeare va revestir els seus personatges principals –la comtessa Olivia (Eugeny Samarin) que plora la mort del seu germà; Viola (Andrey Kuzjchev), la desaparició del seu; el duc Orsino, l’amor no correspost...–alhora que va donant entrada a la comèdia de la mà de la criada Maria (divertíssim Ilia Ilin) i de la parella gairebé clownesca que formen Sir Toby (Sergey Koleshnya), l’oncle d’Olivia, i el pretendent Sir Andrew (Artem Eshkin), fins a culminar en la hilarant escena en què el presumptuós majordom Malvolio (Dmitri Shcherbina) és cruelment ridiculitzat. La segona esdevé, per contrast, una eclosió de llum –el blanc/beix ho il·lumina tot– i de rauxa, en què el joc d’enganys provocat per la confusió de gèneres i d’identitats arriba al seu punt més àlgid.

Donnellan –responsable d’una precisa direcció d’actors que ens ofereixen un treball rigorós, expressiu i matisat–, Nick Ormerod (espai escènic i vestuari) i Judith Greenwood (il·luminació) construeixen un espectacle sobri i elegant que prescindeix de l’escenografia i es basa en un magnífic joc interpretatiu i sensorial que equilibra el pes de cadascun dels elements que el configuren.

Perfectament greixat, perfectament sincronitzat, Dvenadtsataia Noch funciona com un rellotge. I així ho va entendre un Teatre Municipal ple a vessar que acomiadava el cèlebre director i cofundador de Cheek by Jowl amb una ovació reverent i fervorosa.