Dybbuk

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Victor Pi, Patricia Bargalló, Pau Roca
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Txume Viader
Vestuari:
Berta Riera
Producció:
Temporada Alta 2016, Sala Beckett, Cia. Sixto Paz
Companyia:
Cia. Sixto Paz
Autoria:
Tiago Rodrigues
Direcció:
Tiago Rodrigues
Estrena:
Temporada Alta 2016
Sinopsi:

El teatre de la companyia Sixto Paz, dirigida per Pau Roca, parteix d’una reflexió a partir d’un fragment de realitat quan treballa textos propis. Ficció nascuda de fets i persones reals. Així van construir l’excel·lent hISTÒRIA (estrenada enguany a Barcelona) i així ha sorgit Dybbuk.

Darrere del nom d’un esperit maligne de la tradició jueva, capaç de posseir altres criatures, hi ha la fascinant biografia de l’escriptor francès Romain Gary, que va convèncer el seu nebot d’abandonar la seva pròpia identitat per assumir la de l’escriptor Émile Ajar. En realitat Ajar mai no va existir. Només era un pseudònim del mateix Gary.

Crítica: Dybbuk

19/02/2017

Deixeu-vos posseir per Sixto Paz

per Teresa Ferré

La companyia Sixto Paz torna a jugar amb la realitat i la ficció, amb la vida que tenim i la que voldríem, amb qui som i com som per als altres. El protagonista de Dybbuk és l’escriptor francès Romain Gary; un cop més, per tant, la constant presència de la literatura. Jan Vilanova signa un text magnífic de protagonista psicològicament complex al voltant del qual pivoten la resta de personatges, tots de traç ferm. La direcció de Pau Roca de seguida transporta el públic a un univers al límit entre el món real, els noms i pseudònims possibles i la imaginació. En aquest sentit, el treball de moviment, especialment de Patrícia Bargalló, és clau.

Ara bé, l’actriu destaca per la doble interpretació de les dones de la peça, que són antagòniques: d’una banda, la mare exigent i castradora; i, de l’altra, la parella de Gary, l’actriu Jean Seberg, somrient en públic i fràgil a la vida íntima. Bargalló es transforma sense estridència oferint un dels treballs més complets de la seva carrera. Però no és l’única interpretació reeixida del muntatge. Pepo Blasco, impertorbable i al mateix temps atapeït de matisos tant si és periodista, editor o company de la mare. Pau Roca convenç amb l’enèrgic Paul, o Emile, perquè també hi ha desdoblament. Tots són el llenç del camaleó Victor Pi, que enganxa amb tots els colors i evoluciona fins a l’esclat final, quan la bèstia toca fons. (...)