Èdip

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Julio Manrique, Carles Martínez, Marc Rius, Marissa Jossa, Kao Chen Min, Miquel Gelabert , Clara de Ramon, Lita Claver "La Maña", Fernando Esteso
Escenografia:
Roger Orra
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Producció:
Maite Pijuan, Marina Vilardell
Sinopsi:

Èdip regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib -el qual Èdip considera el seu pare- mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també  la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.

Crítica: Èdip

16/04/2018

El teatre, testimoni de vida

per Teresa Bruna

Començaré per confessar l'inconfessable: no em venia de gust anar a veure una tragèdia grega. Estem prou fotuts que de vegades no et veus en cor de patir més. Però els noms de Broggi i Manrique em fan l'efecte d'uns imans dels que no em puc escapar. I us he de dir que si se us passa pel cap que no és temps de tragèdies, doncs és quan heu d'anar a veure Èdip. Vaig sortir transformada després de passar 2 hores (ho sé perquè ho vaig mirar, perquè passen volant!), hipnotitzada pel text i pel Julio Manrique. No trec valor a la resta de l'equip, tothom impecable, alguns doblant o triplicant personatges... Però és evident que el protagonisme de l'Èdip ha de destacar perquè pràcticament no es mou d'escena. I perquè hi ha moments en què ja no saps si és el Julio o està posseït per aquest Èdip que descansa als teatres pels segles dels segles. Un Manrique transmutat en un rei torturat que ha estimat i salvat el seu poble amb la màxima dignitat i dedicació, i que ha de patir la descoberta més colpidora sobre qui és en realitat.

La història ja la sabeu. Però entra com un conte i té un final preciós, poesia pura. Em va fer pensar en aquelles històries que ens explicaven de petits, que ens eren llunyanes perquè eren de reis, però que ens emocionaven i ens enganxaven. El que converteix el relat en conte per a adults són els oracles, la part més misteriosa i esotèrica d'aquests clàssics que subjuguen els protagonistes a un destí inexorable. Transitant per aquest camí, el rei Èdip, feliç i amant del seu poble, es veu obligat a buscar la seva identitat i entra a un infern. L'espectador és convidat  reflexionar sobre la importància -o no- de saber qui som i, sobretot, a furgar l'interior profund de l'Èdip per entendre els mosaic de sentiments que desprèn. I tot explicat en aquell llenguatge tan especial, tan poètic, tan inconfusible del tàndem Broggi-Manrique, que hem disfrutat abastament a Hamlet, Incendis, L'orfe del clan dels Zhao i ara a Èdip. Només afegir que és una tragèdia de debò, però netejada i amb un vestuari atemporal, que fa que res no se'ns faci estrany malgrat alguns personatges vesteixin més untats d'antigor que altres. L'escenografia emula un paisatge rural amb canyes i també un teatre antic amb raó de ser-ho. Però el motiu és molt bonic, millor no explicar-ho.

L'Oriol diu que els seus processos de creació sorgeixen de l'amuntegament de moltes experiències viscudes al teatre que se li acumulen i l'interpel·len quan treballa. A Èdip i ha un text de Borges al principi, l'espai escènic és molt semblant a les parets del Théâtre de les Bouffes du Nord, de Peter Brook, i que concretament aquest també va emular al Mahabharata (Temporada Alta 2016) afegint-hi canyes... I Mouawad, el crack de la literatura contemporània a qui Broggi tan admira i considera amic seu. A ell li adjudica la inspiració del meravellós final. D'acord, va. Però  l'ha construït el Broggi eh!  Porta clarament la seva signatura!


Trivial