El bon pare

Teatre

informació obra


Direcció:
David Plana
Intèrprets:
Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Georgina Latre, Jaume Madaula
Escenografia:
Sebastià Brossa
Vestuari:
Montse Alacuart
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Dani Ferrer
Vídeo:
Mar Orfila
Ajudantia de direcció:
Clàudia Flores
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Vania Produccions S.L., Bitò Produccions, Grec 2016 Festival de Barcelona
Dramatúrgia:
Albert Mestres
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

A Roger Denís, l'alcalde d'una ciutat petita, no li poden anar millor les coses. No es pot queixar de la seva carrera política i, a més, té una família que se l'estima. La seva filla adolescent ha tornat a casa, i això, que de fet era una bona notícia, s'acabarà convertint en un problema greu, ja que amb ella ha aparegut un vídeo a Internet que li ha fet veure coses de la noia que no sabia ni volia saber... 

Denís es pensava que una educació moderna i tolerant era la millor garantia per estalviar-se disgustos com els que veu venir. Alhora, descobreix que fins ara tothom a casa li ha dit que era un bon pare per tenir-lo tranquil però, de fet, no ha intervingut en cap decisió familiar important els últims anys. A poc a poc cauran les màscares i afloraran els secrets ocults. 

Els descobriments brutals als quals s'enfrontarà Roger Denís faran trontollar els principis de la seva vida i el convertiran en protagonista d'una comèdia inquietant.

Crítica: El bon pare

06/09/2016

Comèdia comercial de bones interpretacions.

per Teresa Ferré

Diu la saviesa popular que els draps bruts es renten a casa. I més si tens una llar de luxe en un espai privilegiat amb vistes a la petita ciutat de la qual ets l’alcalde. Un polític esquerranós i d’èxit a punt d’emprendre una nova campanya electoral, el progenitor modèlic que ha educat la seva única filla com un amic i que, amb menys d’una jornada, veurà com la seva vida perfecta i aparentment controlada no té res a veure amb la realitat.

David Plana signa text i direcció en una comèdia per a tots els públics, especialment aquells que no acostumen a trepitjar un teatre. La clau és que barreja la broma fàcil i la rèplica més que tòpica –alguna fins i tot irritant, destinada al personatge que fa d’exdona del protagonista−, amb situacions inquietants i certs aspectes crítics amb la nostra societat servits amb acidesa pels personatges.

Si el text no volgués fer content tothom podria ser un espectacle demolidor i d’alt voltatge, però l’objectiu és un altre: fer passar l’estona, i estic totalment convençuda que ho aconseguirà, sobretot gràcies a les interpretacions. Magnífic Lluís Soler, que ens serveix tots els matisos del desconcertat Roger Denís, veritable puntal al voltant del qual pivoten amb més o menys fortuna i depenent de l’escena, la resta del repartiment. Finalment, cal destacar l’esplèndida escenografia de Sebastià Brosa on transcorre tota l’acció.