El bon pare

Teatre

informació obra


Direcció:
David Plana
Intèrprets:
Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Georgina Latre, Jaume Madaula
Escenografia:
Sebastià Brossa
Vestuari:
Montse Alacuart
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Dani Ferrer
Vídeo:
Mar Orfila
Ajudantia de direcció:
Clàudia Flores
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Vania Produccions S.L., Bitò Produccions, Grec 2016 Festival de Barcelona
Dramatúrgia:
Albert Mestres
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

A Roger Denís, l'alcalde d'una ciutat petita, no li poden anar millor les coses. No es pot queixar de la seva carrera política i, a més, té una família que se l'estima. La seva filla adolescent ha tornat a casa, i això, que de fet era una bona notícia, s'acabarà convertint en un problema greu, ja que amb ella ha aparegut un vídeo a Internet que li ha fet veure coses de la noia que no sabia ni volia saber... 

Denís es pensava que una educació moderna i tolerant era la millor garantia per estalviar-se disgustos com els que veu venir. Alhora, descobreix que fins ara tothom a casa li ha dit que era un bon pare per tenir-lo tranquil però, de fet, no ha intervingut en cap decisió familiar important els últims anys. A poc a poc cauran les màscares i afloraran els secrets ocults. 

Els descobriments brutals als quals s'enfrontarà Roger Denís faran trontollar els principis de la seva vida i el convertiran en protagonista d'una comèdia inquietant.

Crítica: El bon pare

19/09/2016

Notables girs dramàtics que viatgen de la fantasia a la realitat

per Jordi Bordes

David Plana ha tornat al teatre amb una comèdia de girs continus. En cada escena, el públic coneix algun aspecte de la història d'una parella separada i la seva estimada i valoradíssima filla. L'autor i director fa que, a voltes, el públic conegui més que algun dels personatges, extrem que permet copsar molt millor els enganys d'aquesta aparent família modèlica. 

A mesura que avança l'obra, es va furgant més endins, eliminant la superficialitat de les circumstàncies (descobrir la filla participant en una plana de vídeo gens convencional, per exemple) i mirant de recompondre l'amistat, la confiança, a partir del personatge protagonista. Lluís Soler torna amb David Plana a fer un personatge, un punt egocèntric (li agrada escoltar-se molt i gaudir de la soledat des d'un punt de vista privilegiat) com ja interpretava a Per un Sí o per un no (Sala Muntaner, 2014). Teresa Vallicrosa és una dona mal separada d'un marit que encara estima però de la que ja se sent desenganyada. Aprofita totes les oportunitats però ja no es fa il·lusions. Georgina Latre personifica el personatge sobre el que pivota tota la trama. ës carinyosa amb e pare que admira, tot i que, potser, hauràs après de la mare a fer-ne un cas relatiu, un punt interessat. Finalment, Jaume Madaula fa un divertit secundari: entre ingenu i venjatiu que resol una pèrdua  irreparable vital amb un bot infantil, com despreocupat. Lúcida paradoxa.

Per últim, cal detacar l'espai molt ambiciós. Amb entrades i sortides elevades, amb diferents estances obertes, com la terrassa, l'office o el saló. Acostumats al teatre de mínims, conceptuial (per decisió o inversió de la producció) aquest espai semirealista, amb il·luminació precisa, permet gaudir d'una finestra admirable. Tant, que el públic li fa fotos abans d'arrencar la sessió! La peça agrada a un públic molt ampli tot i que, potser no l'arriba a commoure; només a fer-lo somriure i a preguntar-se com reaccionaria davant de  la tempesta de notìcies d'aquest alcalde pendent de reelecció? Segurament, el final honest acontenta tothom i no desperta massa converses de sortida cap al vestíbul...